Els frívols que ho tenen tot

20/09/2022
2 min

2.800 persones, que ja sé que no són gaires, van manifestar-se a Barcelona amb crits d'“Immersió és imposició” per reclamar la imposició de l’espanyol com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya. Comptaven amb el suport del PP, Vox, Ciutadans i Valents. Entre els que hi eren, molts turistes vinguts de fora de Catalunya, dels quals destacarem la Inés Arrimadas, la Cayetana Álvarez de Toledo o la Cuca Gamarra. M’hauria encantat veure-les, en soc molt fan. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Entenc que a molts d’aquests manifestants ja els està bé que el català es faci servir per cantar El noi de la mare, per posar nom a quatre barques i a la masia que em compro a El Ampurdán i per a la megafonia d’una festa de capgrossos. ¿Per fer sèries, literatura, ràdio, cançons, per fer l’amor, per insultar, per retransmetre futbol, per explicar acudits també? Perquè tot això es pot fer, només, si el català, que no és obligatori de conèixer, com el castellà, es transmet a l’escola. I això ha de ser així, que ja no vivim en temps de Franco. El català, com el castellà, és una llengua que neix fa molts segles, tot i que el castellà, com el portuguès, es va expandir pel món per causa dels conqueridors de territoris. El primer que fa un conqueridor és considerar que el quítxua o el nàhuatl no han de ser llengües vehiculars, i que la llengua vehicular i la religió que molen són les seves. Això ho ha fet tothom, i qui no ho ha fet és perquè no ha pogut, ja me’n faig càrrec. Però els temps han canviat una mica. Transmetre i preservar la llengua, qualsevol llengua, des del català fins al castellà, el quítxua, el bable, és una obligació cultural de tothom, de la mateixa manera que es conserven els monuments, les espècies en perill d’extinció i el medi ambient. Si Inés Arrimadas, que parla (i segurament escriu) el català, torna a Catalunya per demanar la imposició del castellà, una llengua forta, com a llengua vehicular, està demanant, a la pràctica, l’extinció d’una llengua dèbil. I això no és una irresponsabilitat diferent que negar el canvi climàtic.

Empar Moliner és escriptora
stats