Frederica Montseny, ministra de Sanitat (1936)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsHi ha poques dones a Espanya que hagin assolit un càrrec tan enlairat en la política i de tanta responsabilitat com en les presents circumstàncies. Frederica Montseny, ministra de Sanitat, és una personalitat interessantíssima, tant pel seu tremp revolucionari com per la seva representació política i sindical. Ens interessa escrutar el seu pensament amb referència a alguns dels aspectes de la guerra i de la revolució que subverteix la vella estructura anquilosada en els motllos semi feudals heretats de la monarquia. Espanya vibra amb anhels de superació i cerca la veritable estabilitat econòmica i política a través de la guerra contra el feixisme. La camarada Montseny, vencent el seu petit enuig en veure’s interviuada, es presta amable a contestar les nostres preguntes:

-Quins factors us decidiren a acceptar el càrrec de ministre?

-En principi vaig oposar-m’hi; em semblava impossible trair els ideals de tota la meva vida, puix que sempre havia lluitat contra l’Estat. Però com a confederada la disciplina va obligar-me a acceptar-lo, com un mobilitzat més en la lluita antifeixista. El moment és excepcional i aquesta convicció decideix l’actitud dels anarquistes a formar part del govern i constituir el bloc d’unió per tal de lluitar contra el feixisme i guanyar la guerra per damunt de tot. Hem cregut imprescindible ingressar en el govern per tal d’inspirar a les masses la seguretat de veure’s totalment representades i per tal d’acabar amb els recels que poguessin existir entre els militants de la CNT i de la UGT. Amb la nostra col·laboració s’haurà demostrat que som elements responsables i amb la suficient capacitat per a adaptar-nos a la realitat del moment actual d’Espanya, per tal de contribuir a l’establiment d’un règim de veritable democràcia obrera. [...]

-És cert que els anarquistes han rectificat la seva filosofia?

-Res d’això; la nostra filosofia és la resultant d’un examen històric i no la modificarem mai. No hem fet res més que adaptar-nos a les necessitats del moment i així establir les bases de convivència, puix que allò que interessa és guanyar la guerra. [...]

-La dona obrera reemplaça ja a la rereguarda l’home que va al front?

-S’estan organitzant les tasques de la dona. No hem d’oblidar els costums ancestrals que regnaven a Espanya. Les influències seculars de l’Església, amb els seus prejudicis. A Catalunya treballen ja moltes dones en les indústries de guerra.

-Quins projectes teniu referents al Ministeri que us han confiat?

-No podeu ignorar que la Sanitat i l’Assistència Social estaven basades en l’Espanya d’ahir en la beneficència o en la caritat. Naturalment, cal acabar amb tot això i basar-ho en uns principis moderns de la convivència social; però no hi ha cap dubte que això vindrà després. El moment present exigeix orientar el treball de tots els ministeris envers un sentit únic: el de guanyar la guerra. [...]