Joan Pau II, el 'Papa dolent' a l'ombra dels escàndols

La Nona Ora és una famosa escultura de l'artista italià Maurizio Cattelan. S'hi veu el papa Joan Pau II, abatut per un meteorit. La controvertida obra mostra el Sant Pare aixafat pels pecats del món. Aquesta imatge em persegueix d'ençà que, fa un parell de setmanes, es van començar a acumular casos contra Joan Pau II, que posaven en dubte el seu pontificat i, potser, el seu llegat.

El 10 de novembre, a TVN24, un canal de televisió polonès, un documental de Marcin Gutowski, Don Stanislao, va provocar una immensa commoció al país. S'hi denunciava l'assistent personal de Joan Pau II, Stanislaw Dziwisz, avui cardenal, per haver contribuït a "encobrir" nombrosos casos d'abusos sexuals arreu del món. Milions de polonesos es van indignar amb aquestes revelacions que mostren el cantó fosc del "seu" Papa.

L'endemà de l'emissió, l'arquebisbe Luigi Ventura, nunci a París, fou acusat per sis joves, testimonis a l'audiència, d'agressió sexual. El fiscal francès ha sol·licitat una pena de presó condicional de deu mesos (es dictarà sentència al desembre). El mateix dia, el Vaticà publicava el ja famós informe McCarrick, que porta el nom del cèlebre cardenal estatunidenc acusat d'abús sexual a nens i seminaristes. L'informe assenyala directament el pontificat de Joan Pau II per haver contribuït al laissez faire en relació al cardenal abusador, i el nom de Stanislaw Dziwisz hi apareix citat 45 cops.

Després d'haver estat oficialment testimoni en el judici de Ventura a París, d'haver estat àmpliament citat en el documental de TVN24 i havent descrit el funcionament del Vaticà als casos McCarrick, Karadima (a Xile) i Marcial Maciel (a Mèxic), tinc la impressió que el meu llibre Sodoma, sobre l'homosexualitat al Vaticà, ha estat a la fi –i malauradament– magistralment confirmat. Crec que puc dir que aquests diferents casos estan relacionats.

Tots ens remeten, per desgràcia, directament a l'entorn immediat de Joan Pau II. Stanislaw Dziwisz va ser, durant dècades, el seu col·laborador més proper. El cardenal Angelo Sodano va ser clau en els nomenaments de Luigi Ventura a Xile (hi va ser abans que a París) i de McCarrick a Washington. I Dziwisz i Sodano van ser els braços drets de Joan Pau II, avui, torçats.

Durant molt temps, la parella política formada per Dziwisz i Sodano ha estat assenyalada per la premsa, per víctimes d'abús sexual, per investigacions judicials i per escriptors, inclòs jo, com els "dolents" de la història del Vaticà durant els 90 i els 2000. En desenes de judicis, inclosos els relacionats amb els escàndols de Xile, Mèxic, els Estats Units, Irlanda, França i Àustria, s'han citat els seus noms. Altres figures pròximes a Joan Pau II, com el cardenal colombià Alfonso López Trujillo, gran consumidor de prostituts i seminaristes, el cardenal italià homòfil Agostino Casaroli, el cardenal francès Roger Etchegaray (molt centrat en els joves) i molts d'altres, també han aparegut a la premsa. El cardenal Joseph Ratzinger, futur papa Benet XVI, també ha rebut crítiques en relació a alguns d'aquests casos, ja que va estar durant molt de temps a càrrec, quan era al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, dels casos d'abusos sexuals. Pel que fa a monsenyor Viganò, exnunci als Estats Units, que va denunciar el papa Francesc i el cardenal McCarrick, ara ell mateix és acusat de ser "de l'ala dreta", homòfil i responsable de l'"encobriment" nord-americà. El caçador caçat!

La qüestió va més enllà de responsabilitats col·lectives o individuals: va sobre el llegat de Joan Pau II. És cert que el seu entorn va ser informat de desenes de casos d'abús sexual i va participar en l'"encobriment" dels escàndols. Hi ha moltes raons per a això: fallar a la veritat en nom de la protecció de la institució; no voler-hi veure per tapar un finançament opac (provat en els casos McCarrick i Marcial Maciel); la lluita ideològica contra el comunisme i la teologia de l'alliberament (comprovada en els casos de Maciel, Karadima i López Trujillo); clericalisme i la seva cultura del secret (al cor de l'assumpte McCarrick); dubte recurrent sobre el que es va presentar com a mers rumors; corrupció política i financera generalitzada, i, per descomptat, les xarxes homosexuals tan dominants al Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II.

Però hi ha una cosa pitjor. Avui se senten veus que demanen ni més ni menys que la descanonització de Joan Pau II. A Mèxic, Xile, però també als Estats Units i a França, molts creuen que el Papa dolent va ser còmplice de desenes de casos d'abús sexual infantil.

Jo no seria tan taxatiu. No hi ha evidència, a hores d'ara, que Joan Pau II fos conscient del comportament de McCarrick, de les perversions malvades de Marcial Maciel, dels prostituts de López Trujillo o dels gustos espantosos de Fernando Karadima. Més aviat, l'informe McCarrick tendeix a salvar-lo. I, personalment, sempre he pensat que Joan Pau II estava malalt des dels anys noranta, que ja no manejava l'actualitat i que aviat va perdre el control del Vaticà, abandonat en mans de Sodano i Dziwisz.

Per això és important, mentre aquests dos cardenals estiguin vius, que siguin processats i que es dugui a terme un judici al Vaticà perquè tinguin l'oportunitat d'explicar els seus silencis, les seves negacions o la seva complicitat en desenes de casos d'abús sexual. No vull dir aquí que siguin culpables perquè ningú ho sap. Però que tinguin l'oportunitat de parlar i explicar-se és l'última oportunitat per salvar Joan Pau II i evitar que es converteixi durant molt temps en el Papa dolent. Si guarden silenci, si es neguen a cooperar en les investigacions i els casos en curs, corren el risc d'emportar-se amb ells sant Joan Pau II. Que romandrà per sempre aixafat sota els pecats del món. I perdrà la seva santedat.

Frédéric Martel és periodista, autor del bestseller 'Sodoma, enquête au coeur du Vatican', sobre l'homosexualitat en el si del Vaticà