El primer bany de l’any. Un clàssic. Un ritual que té a veure amb el desafiament. Banyar-se en qualsevol lloc de gener càlid no té gràcia. Ni mèrit. Del que es tracta és de fer una cosa diferent, tot i que s’hagi convertit en una tradició. Mullar-se a l’hivern. Posar el cos al servei del fred per activar-lo. Activar-se per a l’inici. Encara que durant l’any necessitem molts banys de gener. Fins i tot les que al gener no ens banyem. Almenys començar l’any amb empenta, que després sempre som a temps de decaure. A l’agost a ningú se li acut posar-se l’abric i la bufanda per afrontar l’estiu amb més energia. Lògic. Al cos no li faria el mateix pes. Ni al cap. I per si no n’hi ha prou amb remullar-se (amb finalitats solidàries això sí, que és Nadal, aquesta època de l’any que la pobresa xoca amb la festa del consum i el malbaratament), hi ha gent que ho fa disfressada. Sempre m’ha semblat extraordinari que algú dediqui temps a pensar i trobar què es posarà per divertir-se una mica més. I de passada, divertir-nos. Perquè encara que pugui semblar una ximpleria, o fins i tot encara que ho sigui, que algú es deixi de complexos i s’atreveixi a sortir de la grisor per una estona ens allibera una mica a tots de les grisors pròpies. Encara que no ho faríem mai i que ho critiquem. Però de la mateixa manera que es pot considerar absurd banyar-se per començar l’any, i una mica més banyar-se disfressat, podem fer una llista llarga de coses absurdes que fem i que passen molt més desapercebudes perquè la foto que en faríem no és gens atractiva. No poso exemples, que no vull començar l’any ferint sensibilitats, especialment la meva. Perquè les que no hem tingut l’experiència del primer bany al mar hem tingut ja el primer bany de realitat, que passa per pujades de preu, talls a Rodalies, atemptats, vestits de senyores per a les campanades i l’Església posant el crit al cel perquè si algú ha de cridar al cel no hi ha ningú més adequat.
Del primer bany del 2025 se’n recordaran especialment les persones que no ho tornaran a fer mai més. Una experiència única, que no vol dir ni bona ni dolenta. A vegades necessitem fer les coses només una vegada per saber que no les repetirem. Potser empeses per algú o potser només per elles mateixes, aquestes persones s’hauran tret una espina de sobre, una d’aquelles que omplen les llistes de propòsits dels anys nous i de la vida. Aquestes llistes van des de banyar-se el primer de gener fins a aprendre a tocar el piano, passant per escoltar més i parlar menys o no deixar que la burocràcia ens espatlli la vida. Hi ha una quantitat notable de desitjos que sembla que també s’hagin banyat en aigües fredes i hagin quedat congelats durant molts anys seguits. N’hi ha d’altres que han trobat l’escalfor per desfer-se i fer-se realitat. A cada any que comença li demanem moltes coses, com si depenguessin de l’any. Però és quasi inevitable no fer-ho. Si no hi posem expectatives, hi posem resignació, i si no hi posem il·lusió, hi posem avorriment.
El primer bany de l’any desafiant el fred no és el primer pas de res ni és més excitant que haver-se quedat a casa mirant el fred per la finestra. El primer bany és el privilegi de poder triar com volem començar i com volem viure els anys. I és un benefici tan gran que ens sembla mentida que no en pugui gaudir tothom. Jo no crec que busqui mai el mar per banyar-me al gener. Però voldria poder continuar triant i veient com la gent es disfressa per divertir-se encara que em pugui semblar ridícul. Que m’ho sembla.
