Manters: aturem l’espiral
Fa un any va morir el manter Mor Sylla a Salou durant un operatiu dels Mossos. La crisi el va fer manter però era economista, tenia cinquanta anys, era un referent per als seus companys, als quals ajudava, i va deixar una filla de dos anys. Des d’aleshores, lamentablement, els manters han sigut notícia permanentment, però la situació, en comptes de millorar, ha empitjorat. ¿De debò són un dels principals problemes de Barcelona? Una anàlisi mínimament reposada i seriosa fa que ens adonem que no, que ni és així ni pot ser-ho, per diverses raons.
En primer lloc, el volum de vendes del top manta és irrisori en relació a l’activitat comercial de Barcelona. La consulta de qualsevol publicació o índex econòmic fa ridícula qualsevol comparació, i en particular en relació als ingressos per turisme: som la segona ciutat del món en volum de despesa turística per resident, i la sisena en ingressos totals, amb 12.391 milions d’euros. El suposat prejudici econòmic que causen els manters és molt reduït i afecta sobretot alguns autònoms i petits comerços de zones concretes. I, malgrat tot, hi ha associacions de comerciants que els han convertit en l’enemic, quan no són una amenaça econòmica real. Tampoc no se sostenen els arguments del frau fiscal, perquè el volum d’impostos que no paguen també és ridícul al costat de l’elusió i evasió fiscal de les grans empreses, però això no ocupa les portades cada dia perquè sembla que, com a societat, hem assumit que contra les grans marques no hi podem fer res.
El problema d’ordre públic és també molt limitat, i el d’imatge, discutible, però l’única resposta clara fins ara ha sigut judicial i policial, emparada per la llei mordassa que ens hem hagut d’empassar. Els operatius cada vegada han sigut més desproporcionats, fins a arribar al punt que se’ls acusi d’organització criminal amb arguments injustificables, cosa que ha fet que es disparin totes les alarmes sobre què hi ha en realitat al darrere d’aquesta persecució i criminalització dels manters, i fins on pot arribar. Mentrestant, com a societat, tot i tenir molt clar que el problema de fons és de pobresa, ens els mirem quan entren o surten amb nosaltres al metro, i sentim que els hagin ficat a la presó o al CIE, però semblaria que hem assumit que no podem fer res per ells. Tothom sap que els productes que venen arriben tranquil·lament al port i que els veritables responsables del comerç massiu de falsificacions són grans empreses molt opaques, però semblaria que hem assumit que contra aquestes empreses tampoc no hi podem fer res.
Com a societat tenim un problema. Castiguem el pobre que tenim al davant perquè és el més fàcil, i no volem veure, entendre i afrontar les amenaces més grans i serioses. Ser una capital mundial i una gran destinació turística suposa algunes contrapartides negatives, i la menor és el top manta. Amb els hotels, els busos turístics i les guies amb banderetes arriben també els apartaments turístics il·legals, les franquícies que acaben amb el petit comerç o el risc de convertir-nos en objectiu terrorista. Cal assumir que el top manta ha vingut per quedar-se. En la forma que coneixem, o en alguna altra. I potser ja és hora que, en comptes de deixar que el conflicte segueixi escalant, s’asseguin tots els implicats i responsables polítics i econòmics i en parlin, perquè el problema no és d’aquest Ajuntament i del seu equip de govern: ho serà de tots els que vindran. Igual que les contradiccions, perquè certament no podem presumir de ciutat solidària i acollidora si no mirem els manters a la cara.
Fer servir els manters, la baula més feble, per a la picabaralla partidista, per llançar-se dards els uns als altres, no resol res i genera problemes afegits a gent que ja ho té prou difícil. Només cal apropar-se a ells per empatitzar-hi i no entendre com tanta gent -individualment tan sensata- està permetent que joves pobres vagin a la presó per haver venut quatre coses al carrer. És absurd i injust. Profundament injust.
Si els partits deixen d’utilitzar-los per desgastar-se mútuament, si els cossos de seguretat deixen d’utilitzar-los per castigar els polítics, si els grans empresaris deixen d’utilitzar-los contra un govern que no els agrada i per desviar l’atenció dels petits botiguers cap als manters en comptes de fer-ho cap al gran comerç, si tots plegats juguen net, s’adonaran que cal aturar aquesta espiral. Hi ha molta gent disposada a mediar i a col·laborar en la cerca de solucions. No serà fàcil ni ràpid, però ja hem fet coses més difícils i encara en volem fer més.
