Francesc Homs: “En termes de país, Catalunya va guanyar el debat al Congrés”

Després del debat al Congrés de Diputats, quina sensació tenen de com va anar?

Va passar el que era previsible. Diria que hi ha un sentiment més acusat de dignitat col·lectiva, d’unitat. El cop de porta rotund del PP i el PSOE reforça la unitat catalana. El missatge que tenim sobre la taula és inequívoc: la defensa de Catalunya, si no la fem nosaltres i tenim les eines, no vindrà dels altres. Rajoy va dir que no hi ha problemes amb la llengua, que estem ben tractats en matèria de finançament... Si no fos perquè ho defensa seriosament, ens ho podríem prendre amb un punt d’ironia i de broma.

El president de la Generalitat, Artur Mas, demana a Rajoy que posi “dia i hora”. Per parlar de què?

S’ha de parlar del mandat que ha donat el poble de Catalunya als seus representants: que la decisió final la té el poble a través d’una consulta. És a dir, que hem de posar en mans dels ciutadans el destí de la construcció futura de Catalunya en termes polítics, d’estat, d’independència. Si algun dia el PP i el PSOE, que ho haurien de fer junts, ofereixen alguna cosa a Catalunya, en qualsevol cas s’hauria de votar.

Sentint-lo, es podria pensar que Catalunya va guanyar, dimarts.

Catalunya va guanyar en termes de país, de consciència, de superar la captivitat... Sí, sens dubte.

És a dir, que ahir no va acabar el problema i que el procés continua.

No considero que Catalunya sigui el problema de res. Més aviat penso que el problema el tenen altres. Nosaltres intentem construir respostes. Si dimarts va passar alguna cosa, com en altres derrotes que hem tingut -evidentment molt diferents de la de fa dos dies, afortunadament per a nosaltres-, és que ens acabem cohesionant, i ens acaben reforçant la consciència col·lectiva.

Ara quin és el full de ruta?

El que teníem previst. Tenim a l’abast organitzar per nosaltres mateixos una consulta. Això ja ho sabíem dimarts, però ens va semblar que hauria estat bé fer-ho amb la col·laboració de l’Estat. Però ells no volen col·laborar. Haurem de posar en pràctica el que diu l’Estatut, és a dir, que la Generalitat té competències exclusives per organitzar consultes. Això és el que farem.

¿El Parlament aprova la llei de consultes i el minut següent el president convoca el referèndum?

Els detalls més tècnics demano que els anem veient a mesura que vagin passant els esdeveniments. Hi ha un punt en aquesta qüestió concreta en què jo no despullaria tota l’estratègia. És evident que faran tot el que estigui al seu abast per impedir la consulta a Catalunya.

Mas ha dit que vol explorar què donen de si els marcs legals internacionals. Què vol dir, això?

És la nostra obligació tenir totes les opcions obertes. Hem notat, en els últims mesos, que en la interrelació a nivell internacional hi ha certa complicitat amb la idea de “volem votar”, perquè negar la votació es fa incomprensible en les democràcies avançades. A escala internacional hi ha recorregut.

¿Fins a quin punt una victòria d’ERC a les eleccions europees perjudicaria la unitat dins de CiU?

Com a dirigent de CDC i de CiU no m’amagaré de demanar el vot per a la formació que integro, però com a portaveu del Govern em permetrà que no entri en el tiki-taka de la qüestió més política.

¿Són més bones les relacions Mas-Junqueras que entre CiU i ERC?

Són igual de bones en tots sentits. El nivell de relació és molt bo.