Francesc dels Boscos

Quan el papa Francesc va visitar Amèrica Llatina al mes de juliol, va pronunciar un discurs apassionat en favor de la protecció de la selva amazònica i els seus habitants. “La casa comuna de tots nosaltres està sent saquejada, devastada, vexada impunement”, va dir als activistes que havien acudit a la Trobada Mundial dels Moviments Populars, celebrada a Bolívia. “La covardia en la seva defensa és un pecat greu”.

Fer cas de la crida a l’acció del papa Francesc no és només una qüestió d’índole moral, sinó també pràctica. A finals d’any, els líders mundials es reuniran a París amb motiu de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP21) per donar resposta als reptes que planteja l’escalfament del planeta. Aquesta cita els hauria de servir per concretar polítiques que protegeixin les selves tropicals i les persones que hi tenen la seva llar.

El papa Francesc no és pas el primer missioner que visita l’Amazònia. Des de fa segles, religiosos franciscans, jesuïtes i dominicans divulguen l’Evangeli per la regió. Però el que diferencia la crida del Papa és que les seves paraules anaven adreçades no tant als habitants de la zona com als d’Amèrica del Nord i d’Europa. La demanda de fusta, biocombustibles i productes agrícoles propicia la destrucció de les selves tropicals i amenaça la vida de les poblacions indígenes d’aquests territoris.

Les comunitats de l’Amazònia han patit de manera molt greu les conseqüències dels incentius econòmics a la tala de les selves tropicals. Arreu del món, els indígenes són amenaçats, assassinats i expulsats de les seves terres. Dels 116 activistes conservacionistes assassinats el 2014, el 40% eren líders indígenes. A tall d’exemple, el mes de setembre del 2014, Edwin Chota i tres representants més de la comunitat asháninka del Perú van morir assassinats brutalment, molt probablement a mans de venedors de fusta il·legals. Dos mesos més tard, José Isidro Tendetza Antún, un representant del poble shuar de l’Equador, va ser torturat i assassinat mentre es dirigia a una protesta contra un projecte d’explotació minera que amenaçava les terres de la seva comunitat.

Al marge de constituir un atac als drets humans, la desforestació i l’assalt de les cultures indígenes que l’acompanya representen una greu amenaça que fa perillar la lluita contra el canvi climàtic. El vincle entre la pèrdua de coberta forestal i l’escalfament del planeta està ben documentat. Les emissions de diòxid de carboni procedents de la tala i la crema de boscos representen gairebé un 10% de les emissions globals.

D’altra banda, els pobles de la selva han demostrat que, en molts casos, són els millors guardians dels arbres, dels quals depèn la seva subsistència. Sovint, els boscos on habiten els indígenes retenen més carboni que les gestionades per altres instàncies, siguin públiques o privades. De fet, les reserves indígenes de l’Amazònia brasilera han acomplert un paper cabdal a l’hora de reduir els índexs de desforestació, tot i que s’ha hagut de pagar un preu considerable: en els últims 12 anys al Brasil han mort assassinats més activistes i líders indígenes que en cap altre país.

Està previst que a la Conferència de París de finals d’any els països presentin plans nacionals (coneguts com a Contribucions Previstes i Determinades a Nivell Nacional o INDC per les seves sigles en anglès) que especifiquin les mesures concretes que adoptaran per reduir les emissions de CO. Per respectar la crida del papa Francesc, entre altres coses, els països s’han de comprometre a ajudar els pobles indígenes a obtenir el dret a la propietat de les seves terres i donar-los els mitjans per protegir els seus boscos de la destrucció.

Ara mateix tan sols poc més d’un quart dels països del món han presentat les seves Contribucions preliminars per sotmetre-les a revisió. Malauradament, hi ha pocs països on hi hagi selves tropicals que ja hagin presentat els seus plans, i entre ells, no n’hi ha cap de l’Amazònia.

Mèxic, per contra, és un exemple a seguir. El govern mexicà ha aprofitat l’avinentesa de les Contribucions per fixar-se una sèrie d’objectius ambiciosos, com per exemple el compromís d’aturar la desforestació d’aquí al 2030 i restaurar els ecosistemes forestals de les conques hidrogràfiques del país. Tot i això, per bé que els drets de propietat del sòl dels pobles indígenes i la població local estan recollits formalment i són relativament sòlids a Mèxic, encara s’han d’integrar amb altres parts del cos normatiu, cosa que constitueix una trava al desenvolupament econòmic de qualsevol mena.

Els països industrialitzats, com els Estats Units i els estats membres de la Unió Europea, tenen una responsabilitat especial a l’hora d’oferir solucions al problema de la desforestació. Les comunitats que viuen als boscos han de rebre assistència en la gestió dels recursos i la conservació del seu mitjà de subsistència. El Fons Verd per al Clima, constituït per les Nacions Unides amb l’objectiu d’ajudar els països en desenvolupament a reduir les emissions de CO i adaptar-se als reptes del canvi climàtic, hauria d’incloure ajudes específiques per als pobles indígenes, en la línia del Mecanisme de Donacions Específiques per als Pobles Indígenes i les Comunitats Locals dels Fons d’Inversió en el Clima.

El papa Francesc visitarà pròximament Washington i París, on s’espera que continuï propugnant la necessitat de protegir el medi ambient. Ara correspon als nostres governants de decidir si escolten la seva crida i converteixen les pregàries en polítiques.

Copyright Project Syndicate