L'expresident de les Balears Francesc Antich era senador pel grup socialista quan es va votar al Senat l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Ell i José Montilla van ser els únics senadors que no van voler votar a favor d'una mesura que suposava guillotinar les institucions d'autogovern catalanes. Van ser sancionats internament pel PSOE a causa d'aquesta desobediència.
Antich en parlava a l'entrevista que li va fer la directora de l'Ara Balears, Cristina Ros, l'estiu passat, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la formació del primer Pacte de Progrés, el primer govern progressista de les Balears, que Antich va presidir. Sobre el 155, Antich explicava que s'hi va oposar perquè es falsejava el model de l'article 37 de la Carta de Bonn, que parla de la possibilitat de donar ordres a unes autoritats díscoles, però mai de suprimir-les. I afegia: “A més, no hi vaig donar suport perquè jo no pensava només en Catalunya, també pensava en les Illes Balears, em preguntava si per qüestions de llengua o de qualsevol cosa un dia ens aplicarien el 155”.
Hi ha una cosa que Antich no deia de forma explícita però que ell havia percebut, i era l'enorme error que suposava l'aplicació del 155. Un error colossal, en termes generals, perquè suposava assestar un cop duríssim a l'edifici constitucional de la democràcia espanyola i al seu ordenament jurídic, un cop del qual l'estat de dret es va ressentir de tal manera que vam entrar en els anys (dins els quals encara ens trobem) de la judicialització de la política i del lawfare indiscriminat contra els enemics de l'Espanya nacionalista, fins i tot si entre aquests enemics hi ha el president del govern espanyol. I després, un error encara més lacerant per als socialistes: un error estratègic, sobretot, perquè algun dia (i va tardar menys d'un any a succeir) el PSOE podia tornar a dependre dels independentistes catalans per tornar a governar a Espanya. Els socialistes van tornar a cometre el seu error recurrent d'anar a rebuf de la dreta nacionalista espanyola, i en bona part per això ara estan a la mercè de la dreta nacionalista catalana. Antich sabia que les millors oportunitats dels socialistes passen no per ballar al ritme que imposen el PP i Vox (o, en el seu moment, Ciutadans), sinó per entendre's amb l'amalgama de partits i nacionalistes que encara avui fa possible el govern de Pedro Sánchez. Per més difícil que sigui. Quan el PSOE intenta fer-se perdonar per la dreta la seva condició de partit dels perdedors de la Guerra Civil, es torna més “sistèmic” però es dilueix com a opció de govern.
A la vegada, sense fer-ne crides ni escarafalls, Francesc Antich entenia la necessitat de protegir i cuidar el català en un estat que li va en contra, i l'entenia amb molta més clarividència que els salvapàtries que pretenen donar-ne lliçons. I encara, demostrava tenir una idea dels Països Catalans molt més clara i ferma que molts que se n'omplen la boca a cada punt però després no són capaços ni d'identificar un dels polítics mallorquins importants de les últimes dècades.
