França s’“escruixeix”

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

França s’“escruixeix” dels atreviments polítics de la República espanyola [...]. Catalans i espanyols tots ens hem adonat, fa temps, de l’actitud francesa davant l’experiment espanyol. (Com ens hem adonat, és clar, de les actituds anglo-conservadora i ítalo-feixista). En rigor, totes les actituds nacionals o de partit davant d’un fet polític són, des del punt de vista doctrinal, lícites. És lícit a un teòric del feixisme predir, d’acord amb la seva creença en una física o en una matemàtica política, l’adveniment a Espanya d’un dictador blanc sostingut per batallons compactes de camises blaves. És també lícit a un bolxevista esperar que un estat permanent d’agitació social, en impossibilitar la consolidació d’un règim liberal i democràtic, permetrà la ràpida formació d’un moviment de masses, esperançades o desesperançades, favorable a la revolució. Fallaran per ventura les prediccions i veurem, a dreta i a esquerra, com es marceixen en cap-al-tards melancòlics tantes d’il·lusions. Qui els pot negar, però, el dret a fer-les reviure? [...] Un setmanari francès “objectiu” i exclusivament documental, Lu, [...] en el número 77 corresponent al 25 de novembre passat, fa precedir una tria de textos transcrits -diu- de la premsa favorable al govern espanyol, d’aquest títol genèric: L’anarquia esdevindrà a Espanya un estat endèmic? I, a continuació, el següent comentari: “D’algun temps ençà, les vagues, els actes de sabotatge, les rebel·lions contra l’autoritat se succeeixen a Espanya a una cadència (”cadència”, argot bolxevista) cada vegada més accelerada. Hom no ha deixat de comparar aquest estat de coses amb la situació que caracteritzava Itàlia abans de la “marxa a Roma”. I si, a l’altra banda dels Pirineus, els trens surten i arriben encara a l’hora, la crisi d’autoritat que travessa la jove República espanyola ha permès de dir a Mussolini que Espanya serà un dels primers països on el feixisme s’imposarà com a únic règim saludable i fecund. [...] Per a publicacions com Lu, tanmateix francesa, ¿no hauria estat preferible de subratllar que mentre a França, per exemple, resta vivent el problema de la Bretanya, a Espanya hom intenta (deixo de banda el meu parer de català) cercar una solució pacífica al problema de Catalunya? [...]