La fragilitat del motorista (català)
L’última campanya del Servei Català de Trànsit (SCT) se centra en la fragilitat dels motoristes. “Tots cometem errors, tots en som responsables”, l’han titulat. N’han fet anuncis a la televisió, falques a la ràdio i també, esclar, piulades a Twitter. Però mentre que a la ràdio o la televisió són peces tancades que segur que s’han mirat i remirat fins a dir prou, les piulades van canviant poc o molt cada vegada, amb el risc d’espifiar-la que això comporta.
“Un conductor amb copes de més i un #motorista avançant per la dreta. Un dels dos se’n portarà la pitjor part #totscometemerrors” [la cursiva és meva], vaig llegir l’altre dia amb els ulls fora d’òrbita. L’endemà vaig voler recuperar el tuit per al present article, i, oh, sorpresa!, vaig comprovar que per art de màgia el se’n portarà s’havia transformat en se n’emportarà. Ja m’havien aixafat la idea, m’havia quedat sense tema, deveu pensar. No passa res si els tuits no es corregeixen prèviament, perquè després es poden esborrar, es tornen a publicar i llestos. Doncs no és tan fàcil.
La correcció està ben encaminada. Efectivament, la segona frase del tuit original era agramatical en català. Però és que sense el castellà al cap, la frase corregida tampoc s’entén. S’emportarà la pitjor part de què? Cap diccionari recull emportar-se’n la pitjor part com una frase feta, ni la trobo al DCVB ni al Diccionari descriptiu de la llengua catalana, que es basa en un recull de textos del 1833 al 1988. Només surt als diaris digitals (i de paper) de les últimes dècades.
En castellà també existeix, quina casualitat!, malgrat que els diccionaris tampoc en donen fe. Però és evident que és una frase feta perquè si es tradueix literalment a llengües com l’anglès o el francès, els angloparlants o els francoparlants no sabran què ens empatollem. En canvi, ells tenen expressions que volen dir el mateix però formades amb altres paraules. Per exemple, els anglesos diuen to bear the brunt (que literalment seria suportar l’impacte) i els francesos être perdant (ser el perdedor) o el col·loquial se taper le pire (una cosa així com carregar el pitjor). Per què els catalanoparlants sí que entenem emportar-se’n la pitjor part encara que sigui una matussera traducció literal? Perquè estem farts de sentir-la a les notícies en castellà.
Em sorprèn que cap d’aquests policies lingüístics tan nostrats que hi ha repartits per Twitter hagi denunciat aquest calc flagrant, que, a més, ve de la màxima institució catalana. Potser estan massa preocupats posant el crit al cel pels buscar, preguntar i vacunar que “embastardeixen” la llengua i que és mortal de necessitat no canviar per cercar, demanar i vaccinar.
Tant de bo aquesta fos la nostra màxima preocupació. Les paraules aïllades són el més fàcil d’atacar. No ho és tant criticar la manera com es relacionen, que es va filtrant subtilment sense que ni en siguem conscients (cap obra ni recull de barbarismes en diu ni piu, d’emportar-se’n la pitjor part), i va minant la personalitat pròpia de la llengua sense fer soroll.
Sovint ens pensem que posant-hi pronoms febles ja complim, l’expressió ja ens sembla nostra. I no és que no tinguem altres maneres de dir llevarse la peor parte: podem prescindir d’aquest calc dient senzillament que el motorista sempre és el que en surt més malparat, que és el que li passa indefectiblement al català en contacte amb el castellà.
