Fracàs escolar a Nicaragua (i 2)

El programa del PSC per al 25-N exemplifica molt bé el drama del fracàs escolar. El tenim tan assumit que sembla normal que s'arribi a càrrecs en què dominar la llengua és bàsic ignorant tècniques elementals de lectoescriptura.

També evidencia fins a quin punt un programa electoral, que hauria de ser la bíblia per decidir el vot, s'ha convertit en un mer tràmit, en un munt de fulls que ningú llegeix, perquè ningú creu que comprometi en cap sentit.

Aquesta doble crisi, educativa i democràtica, fa possible aquí el que seria impensable en un país plenament europeu: que el primer partit de l'oposició ens miri de convèncer amb un text ple de faltes i incoherències.

I així confon desvetllar amb revelar o enteniment amb entesa o posta amb posada; ignora com es formen els relatius ("cruïlla en la que ens trobem", "àmbits en que progressar"); no sap què coi és la caiguda de preposició ("confien en que", "es comprometen a que"); alterna els "perquè" finals amb l'inexistent "per a que", etc., etc.

Al PSC no li fa vergonya exhibir que desconeix les beceroles d'una norma que té quasi un segle i és l'esforç, sovint heroic, de diverses generacions per dignificar la llengua.

Però el problema és més greu, és de cohesió i coherència, com ho prova un ús caòtic de les convencions, des de la puntuació fins a les majúscules passant per l'intent ridícul de no ser sexistes alternant 50 "els socialistes" amb 15 "els i les socialistes".

No hi falten ni els errors de picatge: "Parlem d'un gran acord en la que es tornin a sentar les bases de quina és l'Espanya vque olem al Segle XXI". No sé quina Espanya volen, però jo vull una Catalunya on escriure així passi factura.