Fotoperiodisme que retrata un món injust

FA CINC ANYS que convertim les pàgines centrals de cada dia en un homenatge al fotoperiodisme. Hi creiem des del primer dia, en som practicants, i admeto que no deixa de sorprendre’m la força de cada instantània per retratar i aturar un món que es belluga cada cop més de pressa per dissimular que cada cop és més injust. Però no cola, sempre hi ha un fotògraf que atura el temps i mostra que la presumpta democràcia va despullada, que el món és ple de persones expulsades de casa seva per la misèria i per la guerra. A vegades retraten només una persona, però deixen retratada una època, un moment històric.

Des d’avui i fins diumenge els pòsters del Mirades porten la mateixa signatura, la de Samuel Aranda, i es dediquen a un mateix tema, la tragèdia dels refugiats de Síria. Guanyador del World Press Photo l’any 2011 i col·laborador habitual del New York Times, Aranda és un referent de la fotografia de premsa, i va fer un treball extraordinari sobre l’Ebola a Sierra Leone.

Com explica en aquest article el Xavier Bertral, Aranda documenta un drama amb empatia. Ens ofereix trossos de vida en un blanc i negre que et deixa glaçat. Les imatges no amaguen res i, per tant, són tan extremadament dures com ho és la vida dels refugiats. Però no estan sobreactuades ni sobredramatitzades: impacten per la seva senzillesa, per la seva veritat. Fa que sembli fàcil retratar l’ànima de la gent que pateix perquè entenguem que podríem ser nosaltres.

Celebrem que hi hagi fotoperiodisme compromès i de qualitat al servei de la justícia social. No serà un plaer estètic, sinó un deure ètic, des de la trista bellesa que desprèn el dolor i que ens ha de fer despertar.