La foto de Sánchez i Ferreras a 'La Razón'
Avui La Razón, el diari de Mauricio Casals, il·lustra la portada, atenció, amb una fotografia de Pedro Sánchez i d'Antonio García Ferreras. En realitat ni tan sols és una fotografia, sinó una captura de l'emissió de l'entrevista que Ferreras va fer al president del govern a la Moncloa. A la captura apareix fins i tot el logotip de La Sexta i els rètols del programa Al rojo vivo, que diuen: "Canvi de cicle polític?"
Admeto que la portada em sembla la millor en tota la història de La Razón. En atorgar la mateixa rellevància en la captura al director de La Sexta i al president del govern s'està donant un missatge d'una honestedat notable als lectors sobre qui mana realment. Però reconeixeran que a alguns demòcrates ingenus els podria semblar una mica humiliant per al president del govern i per a la dignitat democràtica en general, posar-lo a l'altura de Ferreras. No m'imagino La Vanguardia posant a la portada una foto de Juliana i Jordi Juan entrevistant Pedro Sánchez. El titular, a més, no deixa cap dubte: “Sánchez demana un pacte per apujar la despesa en defensa”. És un titular favorable a la proposta del president i ve ni més ni menys que de La Razón. No ho sé, Rick...
A La Base de dijous Manu Levin va començar la seva secció d'anàlisi mediàtica comentant un tuit de Nega, un dels vocalistes de Los Chikos del Maíz, que va escriure: "Los niveles de vergüenza ajena, servilismo y genuflexión que se están dando con la cumbre de la OTAN están alcanzando límites ciertamente insospechados. Acabo de ver a un periodista en La Sexta que casi se corre en directo enumerando los platos del menú del chef solidario. Igual pensaba que el menú también era para él. Pobrecillo. No es que se trate de un consenso absoluto en el que no hay la más mínima crítica o discrepancia, que lo es, es que están eufóricos. Al borde del orgasmo. Gozando. Les falta tirar confeti. Ahora alabanzas a Erdogan. No puc més".
A partir d'aquí Levin va analitzar els editorials d'Àngels Barceló a la SER, que van ser certament entusiastes respecte a la cimera de l'OTAN i al paper del president. A Levin el sorprenia, això sí, que la periodista desvinculés en els seus editorials la cimera de l'OTAN de la inflació en particular i de la crisi econòmica que ve en general. Una cosa semblant al que passa a la portada que La Razón donava a La Sexta, en què l'augment de la despesa militar tampoc no es vincula a cap retallada en altres partides.
El cas és que a gairebé tots els mitjans els sembla molt bé l'OTAN, a tots també els sembla molt bé augmentar la despesa militar, però sembla que això no té res a veure amb la inflació rècord que pateixen els ciutadans i amb la crisi salvatge que sembla que ve a la tardor.
El meu admirat Enric Juliana no es farà fotos per sortir a la portada de La Vanguardia però ja està animant a Twitter al “pacte de rendes” (com els de la Moncloa) perquè la classe treballadora torni a demostrar el seu compromís democràtic sacrificant-se un cop més. Ja saben vostès que demanar que se sacrifiquin les grans empreses, les energètiques i els grans patrimonis via reforma fiscal està mal vist per la pràctica totalitat dels mitjans espanyols, aquí el que s'aplaudeix és que se sacrifiquin els mateixos de sempre.
I el cas és que la inflació està per sobre del 10%, la gasolina a més de 2 euros el litre, els devastadors efectes econòmics de la guerra a Ucraïna no fan més que créixer i ara toca augmentar el pressupost militar i “contenir” els salaris.
Anotin una cosa. Hi ha pocs governs que puguin resistir una inflació com aquesta i menys un govern els èxits del qual no han vingut de la seva ala dreta, sinó de la pressió de la seva esquerra per armar un escut social, amb molts defectes però sense precedents a l'hora de protegir la població dels efectes econòmics de la pandèmia.
Per cert. És mentida que fer polítiques de dretes i rebre l'aplaudiment mediàtic unànime no doni vots. Esclar que en dona. En dona a la dreta.