La foto que no voldríem haver de publicar mai
És una imatge colpidora, impossible d’ignorar. Una imatge que no voldríem veure mai, que no voldríem haver de publicar. Però ho fem, conscients tant de la seva dramàtica duresa com del dubte deontològic gairebé irresoluble que comporta. Té com a protagonista un nadó mort en braços d’un cooperant alemany de l’ONG Sea-Watch. La tragèdia va ocórrer divendres en aigües del canal de Sicília i l’entitat va decidir fer-la pública ahir. Creuen que no mostrar-la és amagar una realitat duríssima que la Unió Europea està tolerant. Des de l’ARA considerem que tenen raó. No es tracta de buscar un impacte amb el dolor aliè, amb la terrible injustícia d’una vida tan tendra segada absurdament. Es tracta de mostrar la crua realitat del que de nou està tornant a passar en aigües del Mediterrani. La setmana passada hi van morir ofegats entre 700 i 900 persones, segons les fonts, inclosos molts infants. De la immensa majoria mai no en veurem els rostres, mai no en sabrem la història. D’aquest nadó rescatat sense vida per Sea-Watch tampoc en sabem gairebé res, ni tan sols si és un nen o una nena. No sabem d’on venia ni on anava, qui eren els seus pares i si estan vius. Res. I quasi no gosem mirar el seu rostre. El rostre d’una tragèdia i d’una injustícia que, tanmateix, no ens pot deixar indiferents, ni a nosaltres ni als nostres representants.
Què li passa a aquesta Europa incapaç de donar resposta al drama humanitari que truca a les seves portes? Com pot ser que imatges com aquesta no es tradueixin en polítiques efectives d’acollida? La gran majoria dels que busquen aixopluc entre nosaltres vénen de la guerra i la misèria. I la nostra resposta segueix sent gasiva, poruga, segrestada per un discurs de por als altres. Segur que no tothom pot entrar, però segur que ningú no hauria de morir a les portes d’Europa. Si no posem remei a la incapacitat de la UE d’acordar polítiques per als refugiats i els immigrants, no només permetrem més morts com aquesta que avui hem decidit mostrar, també posarem en perill la mateixa identitat democràtica, solidària i humanitària de l’Europa que van voler construir els nostres avis i pares.
