El fet és que el PSOE tirarà endavant la seva reforma de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del només sí és sí, amb els vots del PP, Vox i Ciutadans. Serà coherent, perquè és una reforma que es fa com a resultat de dues coses: d'una banda, la inflexibilitat d'Irene Montero, encastellada en una redacció del text legal que ha deixat el forat per on s'han ficat les rebaixes de pena i les excarceracions de delinqüents sexuals; de l'altra, la pressió de la dreta política i mediàtica espanyola, que vendrà (ja ven) la rectificació dels socialistes com una immensa victòria seva, i una no menys immensa derrota d'Unides Podem, del govern Frankenstein i, per descomptat, de Pedro Sánchez.
Jaume Asens intentava aquest dilluns a Catalunya Ràdio un equilibri realment difícil, entre treure ferro a l'assumpte i donar-li al mateix temps la importància que té. D'una banda no es romprà la coalició de govern, venia a dir, però de l'altra és fotut (a falta d'un terme més tècnicament exacte) que el soci major doni l'esquena no tan sols a la coalició sinó a tota la majoria que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez, per acabar votant una llei especialment sensible i emblemàtica amb aquells que sempre han fet i faran més per sabotejar qualsevol avenç en relació amb els drets i les llibertats de les dones. El gripau és de proporcions gegantines, de deglució difícil i de digestió feixuga.
La recollida de cable del PSOE sobre el només sí és sí és un recordatori poc amistós del fet que Pedro Sánchez va fer repetir les eleccions de 2019 perquè volia evitar com fos haver de formar govern amb Unides Podem, una perspectiva que, com va dir amb paraules cèlebres, no el deixava dormir a les nits. L'ensulsiada de Ciutadans (directament lligada a la pujada de Vox, atès que Ciutadans s'alimentava bàsicament de vots i pulsions d'extrema dreta) va impedir la formació d'un govern que hauria tingut Sánchez de president i Albert Rivera de vicepresident. A partir d'aquí Sánchez ha aplicat el seu manual de supervivència i no tan sols ha governat amb Unides Podem sense patir insomni, sinó que s'ha dut endavant un primer govern de coalició a Espanya amb una estabilitat raonable. No haurà estat el govern més progressista de la història, perquè aquesta només era una frase de propaganda, però ha fet feina, i en podia haver fet encara més si els seus interlocutors i rivals (començant per l'independentisme català) haguessin estat una mica més hàbils i una mica menys egocèntrics.
Amb la votació del només sí és sí amb tota l'extrema dreta i la dreta extrema al costat, Pedro Sánchez recorda que ell pensa seguir aplicant el manual de supervivència, i que el sentit de ser al poder, al seu entendre, és continuar al poder tant de temps com sigui possible. Segurament deu pensar que si Unides Podem encara no ha entès això, i no ha entès tampoc que les crisis de govern s'han de tancar sempre al més aviat possible, aleshores que siguin ells els que tinguin mal dormir a les nits.
