Es fot de tot o s'enfot de tot?

Sabem que enfotre's no és correcte perquè no és als diccionaris però no ens sentim còmodes escrivint es fot de tot quan volem dir es burla de tot . Entre altres coses, perquè pot significar que pren tota mena de drogues.

Llavors alguns escriuen se'n fot de tot , com escriurien se'n va de casa . Però són casos molt diferents: així com diem enfotre's d'algú no diríem mai enanar-se d'un lloc .

I és que hi ha un seguit de verbs (enfotre's , enriure's , enrecordar-se , etc.) que, per una evolució natural, han acabat enganxant l' en pronom com a prefix. I així diem "No m'he enrecordat de dir-t'ho" o "Li agrada enriure's de tot".

Fabra, acceptant que són ben vius en català, va decidir no admetre'ls entenent que els doblets riure's de / enriure's de , recordar-se de / enrecordar-se de , etc. no aporten res (volen dir el mateix) i indueixen a pleonasmes erronis com ara se'n riu de tot .

Reconeixia que endur-se o emportar-se eren fruit d'un procés idèntic, però els admetia perquè "S'ha dut el dinar" no vol dir el mateix que "S'ha endut el dinar".

Crec que, més que això, hi pesava el fet que, en aquest últim cas, l'ús sense prefix ja era del tot insòlit. "Es recorda d'ell" o "Es riu de tu" potser no són les frases més naturals però tampoc són inintel·ligibles com "Em porto els diners del banc".

Ara bé, com ja hem vist, enfotre's no sempre és equivalent a fotre's i, volent dir burlar-se , és el que ens surt naturalment. No seria cap disbarat, doncs, entrar-lo al diccionari.