Les fosses de Manacor

Els treballs d'excavació al cementiri de Son Coletes, a Manacor, han tornat a donar una troballa d'enorme importància: les restes de vint persones assassinades pels franquistes, entre les quals les de tres dones. A l'espera dels resultats de les anàlisis antropològiques i genètiques, el més probable és que es tracti tres de les cinc milicianes que se sap que van formar part de l'expedició republicana a Mallorca d'agost de 1936, liderada per Alberto Bayo, i que van ser capturades i mortes pels feixistes. A Son Coletes ja s'hi han exhumat les restes de 106 persones executades a Mallorca durant la Guerra Civil, i encara s'espera trobar-n'hi més, perquè els arqueòlegs i els antropòlegs de les societats Aranzadi i ATICS hi seguiran fent feina en els propers mesos. Com assenyala el secretari de Memòria Democràtica del Govern Balear, Jesús Jurado, encara queden àrees per explorar i fosses per obrir. Per altra banda, aquest dijous ha començat també l'excavació de la platja de sa Coma, també pertanyent a Sant Llorenç des Cardassar, poble veí de Manacor. Sota l'arena d'aquesta platja –sa Coma, actualment, és un nucli turístic–, i d'acord amb les fonts documentals, s'espera trobar-hi les restes de centenars de cossos: els dels milicians que van arribar amb el desembarcament de Bayo. Tot això que comento ho trobareu a la crònica de Maria Llull i Toni Mateu a l'Ara Balears, i, si us interessa saber més sobre l'expedició republicana de Bayo, és del tot recomanable el minuciós volum El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost - setembre de 1936, de l'historiador Josep Massot i Muntaner, mort aviat farà un any.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un altre historiador, Jaume Claret, subratllava aquests dies a Twitter: “Son Coletes es confirma com un dels principals indrets de repressió a les Balears i, especialment, de dones”. En efecte, el passat mes de gener van ser identificades les restes de les anomenades Roges del Molinar (les germanes Antònia i Maria Pascual; la seva mare, Catalina Flaquer; Belarmina González, i l'activista feminista i comunista Aurora Picornell), i ara tot indica que també ho seran les cinc milicianes catalanes que van ser torturades, violades i assassinades la matinada del 5 de setembre del 1936. Sobre aquestes dones, i en particular sobre les infermeres i germanes Buxadé, podeu llegir el llibre Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l'any 1936, de l'historiador Antoni Tugores.

Cargando
No hay anuncios

Algunes de les fosses estan buides, la qual cosa indica que van ser cavades amb la previsió d'executar encara més víctimes. Es tractava, per tant, d'una operació planificada, de cacera i extermini de republicans. Al llarg dels anys s'han fet esforços per esborrar els rastres dels crims feixistes de Son Coletes, ja fos enduent-se'n cadàvers d'amagat o ja fos modificant, amb l'excusa de fer-hi reformes, la fesomia del cementiri. Els qui encara avui aplaudeixen tota aquesta infàmia han presentat aquesta setmana una moció de censura al Congrés de Diputats, i els que van de bracet amb ells s'hi han abstingut.