Forocoches, Forofachas

Forocoches. Per als que encara ignoreu l’existència d’aquest lloc web només heu de saber que és una mena de fòrum on s’hi parla de tot i de res, amb una interfície que sembla que l’hagi dissenyat el teu oncle Josep amb el Dreamweaver.

Amb 700.000 usuaris registrats, hom podria dir que a Forocoches hi cap tot. Entre els seus usuaris hi ha metges, policies, taxistes, arquitectes, ni-nis, estudiants, pares i mares. Políticament hi ha de tot, també: àcrates, peperos, criptomarxistes, activistes de Podem (batejats de forma hilarant com los del coletariado ) i algun socialista old school. Com sempre passa, els que fan més soroll són els de la dreta cridanera, els defensors de la pàtria grande y libre, amagats rere sigles i partits de més o menys anomenada.

Com que són molts, es dediquen a trolejar en massa i han aconseguit fites notables: van fer que John Cobra fos candidat a Eurovisió i l’1 d’octubre van tractar de boicotejar el referèndum fent caure la web del cens. No aconseguiran la cura del càncer ni erradicar les centrals nuclears, però com a mínim s’ho passen bé.

Forocoches és Espanya. Amb tot el que això implica. L’actualitat política que vivim ha fet brollar l’autèntic esperit del col·lectiu: àligues, crides al boicot de productes catalans, amenaces als Mossos, etcètera. Però tot i la indigència mental que s’hi professa, hi ha lloc per a l’esperança. Hi ha -tot i que molt testimonialment- espurnes de cultura, intel·ligència i sobrietat. Forocoches és la manifestació exaltada, on els analfabets són els que criden i els assenyats els que s’estan a casa o al bar. Quedem-nos amb l’opinió de l’autèntica majoria silenciosa: els que no diuen res, els que no escriuen, els que no criden. Quan parlin serà perquè tenen alguna cosa interessant a dir.