Ho veiem així
Moltes persones ens pregunten a nosaltres quatre quina és la nostra opinió sobre què ha de fer i, de manera molt concreta, què ha de decidir el Partit Demòcrata en el transcurs de l’assemblea que té convocada a finals d’aquest mes de juliol. Per correspondència a totes elles volem fer pública la nostra presa de posició i fer-ho de la manera més clara i precisa. Les limitacions de comunicació i immediatesa que comporta la presó ens obliguen a fer-ho per mitjà d’un article.
Avui no vivim en una situació de normalitat política. A Catalunya hi ha presos polítics i exiliats: persones que han defensat pacíficament unes idees legítimes i que han estat lleials al mandat democràtic de la ciutadania. És, doncs, en aquesta situació, que no és normal –i que no podem deixar que es converteixi en normal–, que el PDECat durà a terme la seva assemblea. Hi insistirem tants cops com faci falta: el primer que hem d’interioritzar és que l’assemblea no pot ser normal. Ningú ho entendria.
L’assemblea de juliol ha de ser una resposta clara, ferma i potent davant de la situació política que viu Catalunya. Ha de proposar el futur amb esperança. El context, doncs, demana una proposta que reafirmi un projecte polític més que no pas unes sigles concretes superades pels esdeveniments.
El PDECat és l’organització política més implantada arreu del territori català, la que compta amb més alcaldes i regidors. Justament per això haurà de ser, de nou, la més generosa atenent el clam de tanta gent que demana unitat i país. Nosaltres en som testimonis amb els milers de cartes que rebem.
Situats en aquest punt, la nostra proposta és que el PDECat decideixi formar part i esdevingui un dels impulsors troncals d’un gran moviment. No es tracta de com fem més gran el partit sinó de com bastim un moviment més ampli, transversal i estable per ser conseqüents amb tot allò a què obliga i que representa l’1 d’octubre.
Ara ja sabem què hi ha darrere del mur. La nostra obligació és confegir-ne una cartografia clara: coneixem amb precisió els itineraris que hi ha i els costos i nivells de dificultat de cadascun d’ells. Cal fer-ho de manera honesta i solvent per afrontar el futur amb solidesa. I fer-ho des de la premissa que “no s’és més per fer més, sinó per fer-ho millor”. I ara el millor és ser més, junts.
En aquest context de no normalitat i, tanmateix, des d’una ambició de progrés i de benestar sense matisos, s’ha plantejat una Crida Nacional per articular aquest espai, de manera oberta i sense apriorismes, entorn d’allò que existeix de manera incipient a partir de Junts per Catalunya, fruit de les eleccions del 21 de desembre, i del lideratge del president Carles Puigdemont.
La decisió més transcendent de l’assemblea del PDECat ha de ser respondre positivament a aquesta Crida Nacional i articular els instruments necessaris per culminar la creació d’aquest nou espai polític al llarg de la tardor d’enguany.
Per tant, més que entrar en dinàmiques i polèmiques endogàmiques sobre càrrecs i persones, cal mirada àmplia i concentrar totes les decisions i esforços en com fer la millor aportació a partir d’aquesta Crida Nacional.
Operativament, la segona gran decisió de l’assemblea hauria de ser l’elecció d’una comissió –que representi la pluralitat interna del partit– per tal que amb persones i actors més enllà del mateix
PDECat puguem, conjuntament, concretar la construcció i posada en funcionament de JxCat en el marc d’una convenció nacional.
És en aquesta aposta que tots quatre oferim la nostra total implicació.
La nostra manera de ser al PDECat és acabar formant part de Junts per Catalunya. És fer possible amb molts d’altres Junts per Catalunya. No ens podem imaginar cap servei més important que el que el nostre partit pugui fer ara al projecte de llibertat nacional, al projecte de la República Catalana.
És un repte apassionant i, com va passar el 21-D, al costat de dones i homes de procedències molt diverses, estem disposats a liderar-lo. I per això cal que hi siguem tots, junts. Amb noves forces, junts. Per Catalunya.
