La fórmula 15-15-15 arriba a Barcelona
BarcelonaSempre és hora punta al petit passadís que condueix del bar a les cinc sales del Microteatre. Constantment hi ha grupets d’espectadors que entren i surten de les habitacions. Si treus el cap en una veuràs dues divertides lladelles intentant saltar d’un exuberant pubis a la barba d’un hipster. A la sala del costat dues amigues que comparteixen tenda de campanya en un viatge exòtic acaben descobrint-se un secret trasbalsador. I minuts després l’espectador podrà presenciar una hilarant declaració d’amor en versió pel·lícula americana, serial de TV3, musical o porno a Vuelo 8551. “Feu silenci pel passadís”, insisteixen els actors al final de cada obra. Però precisament aquest és l’encant del Microteatre: tot és petit, proper, estret, senzill, honest i amb certa aura alternativa.
L’1 de juliol va obrir al barri de Gràcia de Barcelona (Bailèn, 194) aquest nou teatre amb una oferta peculiar. És la fórmula 15-15-15: els espectacles duren 15 minuts, la sala fa 15 m i hi caben com a màxim 15 espectadors. De dijous a diumenge programen, en torns de tarda i nit, 10 obres que es repeteixen cadascuna 5 vegades. Per això el trànsit del bar cap a les sales és incessant. Cada funció costa 4 euros, i l’espectador pot organitzar-se la sessió com li sembli.
Un prostíbul, l’origen de l’èxit
Microteatro por Dinero -el nom i cognom complet de l’invent- va néixer a Madrid el 2009. El director de cinema Miguel Alcantud ( Águila roja, El internado ), veient la precarietat del seu entorn, va agafar el toro per les banyes i va enredar una cinquantena d’artistes per ocupar un antic prostíbul de 13 habitacions i oferir espectacles diferents a cada sala, amb les úniques premisses de la durada (deu minuts) i el tema ( Por dinero ). El preu era la voluntat. D’allà surt el títol i el logo del projecte (unes calcetes). Davant l’èxit i les llarguíssimes cues, amb una vintena de socis, actors, dramaturgs i directors, Alcantud va decidir perfeccionar aquest nou concepte de teatre. Així va néixer l’espai estable de Microteatro por Dinero, tot un revulsiu en l’escena madrilenya. Van registrar el format i fins ara ja han concedit 12 franquícies (cinc a l’Estat i d’altres a Mèxic, Costa Rica, l’Argentina i Miami), l’última a Barcelona.
Un trampolí i un laboratori
L’actriu Llibertat Ribera i la seva parella, el periodista Marc Mayolas, tots dos joves que ronden la trentena, estan al darrere del projecte, que ha requerit una inversió de 130.000 euros. Ella ha patit directament la dificultat d’accedir a papers professionals i remunerats. Va treballar a la sala Minitea3 del Raval, que reproduïa (sense tenir-ne els drets) la fórmula del Microteatre però va acabar tancant sense liquidar els deutes.
Tot i el mal precedent, entusiasmats per un format juganer, la parella va decidir importar la fórmula original. Alcantud, que havia rebut diverses propostes, va escollir-los. El primer mes van vendre 3.500 entrades, i el segon ja s’estan superant. I això que és agost.
El cartell del Microteatre es nodreix de projectes que els envien per correu. Un comitè escull els que es programaran cada mes, basant-se en una temàtica: a l’agost, Por vacaciones ; al setembre, Por ellas ; a l’octubre, Por idiota. La majoria dels artistes són nous valors, però també juguen amb el reclam de noms reconeguts i rostres televisius (David Trueba, Mariona Ribas, Ariadna Gaya, Mercè Montalà). La companyia es queda el 70% de la taquilla i l’empresa, el 30%. “Amb això esperem cobrir despeses i fer beneficis amb el bar”, admet Mayolas. Perquè els surti a compte a tots, la clau és omplir totes les funcions, però l’actuació es fa tant si hi ha 2 espectadors -una experiència intimidant- com 15. Per això cada companyia s’ocupa d’atreure amics, coneguts, saludats i followers.
“És una experiència bèstia, haver-te de guanyar l’espectador en 15 minuts. Pots fer escenes que mai faries en obra llarga i que funcionen en el petit format”, diu l’autor Joaquín Arias. “Totes les feines són un trampolí, però això és una feina remunerada i alhora un gran càsting de 15 minuts amb opció de repetir-lo. Ja han vingut directors de càsting. És fàcil que els surtin altres projectes, fins i tot dins de Microteatres, perquè volem anar creant una família”, afirma Mayolas.
