Si hi ha una catalana universal és la ciutat de Barcelona. Dius “Barcelona” a qualsevol lloc del món i tothom sap d’on li parles. A aquestes alçades no cal que li fem la llista de mèrits, al Cap i Casal.
Per això no sé a què treu cap fer una exhibició de cotxes de Fórmula 1 al passeig de Gràcia. Que ho hagin de fer ciutats que necessiten desesperadament la solera que no tenen, com ara Madrid, on han de fer passar els cotxes per davant de la Cibeles, s’entén. Però Barcelona no necessita la foto d’un bòlid per davant de la Casa Batlló. Ho trobo provincià. La Fórmula 1 no ve ara a Barcelona, com diu la publicitat. Ja fa dècades que hi és. I els ciutadans paguem via impostos molts diners perquè sigui així, i no em sembla malament, perquè tenim una indústria del motor i una tradició esportiva de velocitat més que centenàries. Però la Fórmula 1 ha d’anar al Circuit de Montmeló, i el passeig de Gràcia ha de ser per a la gent.
I si el problema és que hi ha tanta competència mundial per tenir un Gran Premi que cal agradar als organitzadors posant l’eix central i més elegant de la ciutat a la seva disposició, pensem-nos-ho dues vegades. Justament en el moment que el mateix alcalde adverteix contra la massificació turística, i els hotelers admeten que el turisme ha tocat sostre, no podem tornar a vendre’ns Barcelona tan barata. I menys quan reduir el soroll i la contaminació són imperatius legals i de salut.
Soc de la generació dels Jocs Olímpic de Barcelona, hi vaig treballar durant dos mesos, a la piscina de Montjuïc i a la Picornell, i és un dels millors records de la meva vida professional i ciutadana. M’agrada veure Barcelona al mapa del món i no soc antiesdeveniments, però cada cosa al seu lloc, perquè la ciutat i el passeig de Gràcia ja estan prou promocionats.
