Formar DJs? No abandonem a qui abandona

L’abandonament escolar és un desastre que compromet el futur de moltíssims joves. Però és un desastre que podem capgirar. Per fer-hi front haurem de buscar part de la solució, sens dubte, en els ensenyaments postobligatoris. 

És evident que una bona planificació de la formació professional ha de tenir en compte la situació del mercat laboral. Ningú discuteix una qüestió tan elemental com aquesta, i és per això que des de les administracions s’intenta harmonitzar dos interessos que no sempre conflueixen: les expectatives vitals del jovent i la demanda de les empreses. Podem prestigiar –i prestigiem– professions absolutament indispensables per enfortir l’ecosistema empresarial del país; més complex serà que el jovent de 16 anys, tot just acabada l’etapa obligatòria, s’hi senti atret. No defallim i persistim en l’intent d’aconseguir-ho. De fet, es duen a terme grans esforços per tal d’assegurar-nos que l’alumnat que acaba 4t d’ESO coneix totes les opcions formatives.  

Però imaginem per un moment un món governat per un geni ordenador infal·lible, capaç d’oferir el tipus i nombre exacte de places que l’alumnat demana quan acaba l’ESO. Si aquesta societat seguís patint abandonament escolar prematur, seguiríem tenint un problema. Per tant, un dels reptes més rellevants que ara per ara té el sistema educatiu en aquesta ciutat –i, de fet, arreu del país– és la lluita contra aquest fenomen. És un desafiament que hem de ser capaços de compaginar amb la necessitat de proveir de professionals qualificats totes les empreses que en necessitin.

I és que per lluitar contra l’abandonament no només cal tenir en compte la demanda del mercat laboral, sinó també els interessos del jovent. Però de què serveix mantenir al sistema educatiu persones que han triat un cicle mitjà amb escassa demanda per part de les empreses? De moltíssim. En realitat, és fonamental. Sobretot, perquè en molts casos l’alternativa és l’abandonament. Si no podem engrescar el jovent amb determinats cicles, hem de trobar alternatives perquè no surtin del sistema. Un cas interessant ha estat el cicle mitjà de vídeo, discjòquei i so, un ensenyament que segons publicava aquest mateix diari té una demanda laboral limitada i, en canvi, interessa enormement a l’alumnat. Però posem la mirada llarga: aquest cicle no només ha servit per retenir al sistema educatiu l’alumnat que cursa aquests estudis, també ens ha permès engrescar un nombre important d’estudiants que no hi va poder accedir per falta de places oferint-los un batxillerat professionalitzador, més pràctic que les modalitats de batxillerat habituals, amb un enfocament més atractiu per als joves.   

La formació professional és un lloc en què l’alumnat adquireix el coneixement tècnic d’un àmbit concret, però també on poder imbuir-se d’una sèrie de competències transversals que el capacitin per desenvolupar-se en qualsevol àmbit professional. I encara més, ha de dotar les persones amb habilitats que els permetin encarar el futur amb la maduresa que requereix. Si seguim caminant de la mà de les empreses, aquests joves tindran temps d’especialitzar-se i trobar el seu lloc en el mercat laboral, on podran completar la seva formació ja dins de l’empresa. Deixem que el professorat dels centres de formació professional faci la seva feina, que inclou també un àmbit crucial d’orientació. Els cicles mitjans han de servir als alumnes per adquirir coneixements i competències, però també per agafar confiança en ells mateixos i per ser capaços d’adaptar-se a les circumstàncies. Perquè sí, avui falten fusters, lampistes i mecànics, però ningú sap quina bombolla esclatarà en el futur ni quina serà la demanda del mercat laboral d’aquí a una dècada.

Per tant, el nostre deure és formar persones amb la capacitat d’acomodar-se a la volatilitat econòmica que vivim, amb les competències i les habilitats que requereixen avui les empreses i amb la capacitat d’adaptar-se a les que caldrà adquirir demà. Hem de seguir treballant per forjar aliances amb les empreses, i tots plegats hem de prendre consciència de l’enorme importància d’oferir sortides laborals atractives per al jovent, sobretot tenint en compte que la taxa d’ocupació a Barcelona és actualment altíssima. 

Aquesta estratègia que estem posant en marxa s’acompanya de múltiples exemples que van més enllà dels batxillerats professionalitzadors i dels cicles amb poca demanda laboral. També passa per donar prioritat, en la preinscripció, a l’alumnat de continuïtat, per aconseguir no només augmentar la matriculació dels cicles, sinó per fer que el temps que els joves hi inverteixen els serveixi per poder ser competents en un futur incert. De fet, passa per una mirada holística al sistema educatiu que impliqui tots els actors per fer realitat un lloc comú de vegades buit de sentit, però que ens hem de creure i recordar dia a dia: hem de posar l’alumnat al centre.