La formació professional dual, l’eterna assignatura pendent
Només un de cada deu alumnes de formació professional (FP) cursa la modalitat dual. Aquest model, inspirat en el sistema alemany i que es va començar a aplicar fa cinc anys, es diferencia de la FP convencional perquè combina l’aprenentatge a l’aula amb un de pràctic i remunerat en una empresa. Aquesta part pràctica és la que ocupa més hores a l’alumne. En canvi, en el model convencional, la formació es desenvolupa sobretot a l’aula i després hi ha un petit període de pràctiques a l’empresa que és més curt i que no està remunerat.
Estudiar una FP augmenta les possibilitats d’inserció laboral després de graduar-se, però en el cas de la modalitat dual encara més: el 70% dels alumnes troben feina en els nou mesos posteriors a haver finalitzat els estudis. La FP dual també ofereix la possibilitat a les empreses de formar una persona d’acord amb les seves necessitats, els seus processos i la seva cultura empresarial. Això millora la gestió dels recursos humans, perquè permet incorporar a l’empresa un capital humà amb les competències i habilitats que necessita.
Malgrat els avantatges que ofereix aquest tipus de formació, tant per a l’alumne com per a les empreses, encara segueix sent una assignatura pendent, perquè només un 10% dels estudiants opten per aquesta modalitat. El departament d’Ensenyament s’ha proposat arribar en 10 anys al 40% d’alumnes que cursin la FP dual, no seria fins aleshores que Catalunya se situaria en els estàndars europeus. Amb un 32% d’atur juvenil entre els menors de 25 anys, aquesta modalitat formativa és una molt bona opció, però perquè pugui continuar expandint-se cal la col·laboració de les empreses, de les cambres de comerç i de les organitzacions empresarials com ara la Cecot o Pimec, ja que a Alemanya, per exemple, el 50% de la col·locació dels graduats en FP dual es fa en empreses petites (el que a Catalunya serien empreses mitjanes).
Cal enmirallar-se en Alemanya, no només pel que fa a la mida de les petites i mitjanes empreses, sinó també per poder desenvolupar polítiques de recursos humans que permetin incorporar-hi més alumnes d’aquesta modalitat de FP. La figura de l’aprenent de tota la vida torna i necessitem que es quedi i es professionalitzi.