Qui forma part del "món lliure"?
En el seu discurs sobre l'estat de la Unió del 2022, el president nord-americà, Joe Biden, va acusar el president rus, Vladímir Putin, d'intentar "sacsejar els fonaments del món lliure" amb la invasió d'Ucraïna, que havia tingut lloc sis dies abans. Putin creia que el seu atac "premeditat i sense provocació" trobaria poca resistència, però, segons va afirmar Biden, "el món lliure l'està obligant a retre comptes".
En el proper discurs de l'estat de la Unió, el 7 de febrer, el més probable és que Biden presumeixi de tot allò que el "món lliure" ha continuat fent per donar suport a Ucraïna –i castigar Putin– durant l'últim any. Els països de l'OTAN i els seus socis de tot el planeta han lliurat una quantitat enorme d'armes i altres subministraments als combatents ucraïnesos, al mateix temps que absorbien l'arribada de milions de refugiats. Aquests mateixos països han mantingut, i fins i tot augmentat, les sancions a Rússia mentre buscaven la manera de donar suport als que feien el possible per desenganxar-se com més aviat millor dels subministraments energètics russos.
L'orgull de Biden per la resposta del seu govern a l'agressió russa està justificat. Impressiona en particular la seva determinació per revigoritzar aliances i associacions. Però, ¿què és exactament "el món lliure" i en quina mesura se'l pot distingir clarament del "no lliure"? ¿Donar suport a Ucraïna en la seva lluita contra Rússia és una prova de foc justa a l'hora de determinar qui forma part de cadascuna d'aquestes categories?
En cert sentit, Ucraïna és indubtablement a la frontera del món lliure. Les accions de Rússia en territori ucraïnès –torturar i assassinar soldats i civils; destruir cases, empreses i infraestructures crítiques; obligar la gent a apinyar-se en freds soterranis per escapar dels bombardejos– són atacs flagrants contra la llibertat. I el seu objectiu final –conquerir un país independent, absorbir el seu territori i anul·lar la seva identitat nacional– és precisament la negació de la llibertat. Amb la ferotge resistència que oposen a les forces russes, els ucraïnesos estan defensant la seva llibertat.
Però la tirania i la conquesta no són les úniques formes de privació de llibertat. A les seves memòries publicades el 2021, el premi Nobel d'economia Amartya Sen explica la història d'un jornaler musulmà a qui una turba hinduista va atacar mortalment el 1944 mentre tornava de fer una feineta que sabia que era perillosa però que no podia permetre's el luxe de deixar passar. Sen escriu: "Aquest fet va dominar els meus pensaments durant molt de temps i vaig arribar a adonar-me de l'enorme capacitat que té la pobresa per robar a la gent les seves llibertats, fins i tot la d'evitar el risc probablement elevat que l'assassinin".
Partint d'aquesta percepció, Sen –amb l'ajuda de la filòsofa Martha Nussbaum– va arribar a la conclusió que els líders i responsables de les polítiques han de buscar "el desenvolupament concebut com un procés integrat d'expansió de les llibertats substancials connectades entre si": llibertats polítiques, recursos econòmics, oportunitats socials, garanties de transparència i seguretat protectora. Totes aquestes llibertats són tant fins com mitjans, ja que permeten que els éssers humans ampliïn les seves "capacitats" per "viure el tipus de vida que valoren": viure, aprendre, créixer, treballar i intervenir en el món.
D'acord amb això, assenyala Sen al seu llibre Development as freedom (El desenvolupament com a llibertat), a les democràcies desenvolupades del món lliure hi viuen milions de persones sense llibertat, les capacitats de les quals estan bloquejades per tot el que va des de la pobresa i la manca de béns públics adequats fins a la marginació política i social. I, a la inversa, en països que els EUA ridiculitzarien per la seva condició d'autocràtics hi ha milions de persones que gaudeixen de certes llibertats econòmiques, oportunitats socials i seguretat.
Reconèixer aquesta realitat no implica acceptar que s'ha d'optar entre la llibertat política i el creixement econòmic, com sovint han dit els líders autòcrates xinesos i d'altres països. De tota manera, sí que complica la distinció entre el "món lliure" i el que no ho és.
L'Índia –on va néixer Sen, el país democràtic més gran del món– n'és un clar exemple. Quan el primer ministre Narendra Modi va assumir el càrrec el 2014, Freedom House classificava el país com a "lliure" en la seva llista anual, i va continuar així fins al 2020. Ara el classifica com a "parcialment lliure" a causa de l'aprovació oficial de què gaudeixen la intolerància antimusulmana i les creixents restriccions a drets i llibertats civils. D'altra banda, segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, el país va aconseguir que 415 milions de persones sortissin de la pobresa entre el 2006 i el 2021.
L'Índia s'ha negat a prendre partit per Rússia o per l'OTAN en la guerra d'Ucraïna. S'ha anat acostant cada cop més als EUA, el Japó i Austràlia gràcies al Diàleg de Seguretat Quadrilateral, o Quad, cada cop més formalitzat, però també ha continuat augmentant les importacions de petroli de Rússia, que ara és el seu principal proveïdor. Fa poc, el general nord-americà retirat David Petraeus va recordar una conversa en què va dir al ministre d'Exteriors indi S. Jaishankar –aleshores ambaixador de l'Índia als EUA– que, com a membre del Quad, l'Índia havia de "triar entre Orient i Occident". Jaishankar li va respondre: "General, ja hem triat. I hem triat l'Índia".
Segons Jaishankar, la guerra d'Ucraïna podria fer que més països es triessin a si mateixos: el ministre va predir que el conflicte transformarà un ordre mundial encara "profundament occidental" –en què "els problemes europeus són problemes mundials, però els problemes mundials no són europeus"– en un món "multialineat" en què els països podran implementar lliurement les seves "preferències i interessos".
El cas de l'Índia no és únic. Hi va haver països a tot l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina que es van negar a votar a favor d'expulsar Rússia del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides l'abril de l'any passat. Culpen tant les sancions occidentals com l'agressió russa de l'increment dels preus dels aliments i l'energia que continua generant-los tantes dificultats. Des del seu punt de vista, és un cas més en què Europa i els EUA estan convertint els seus problemes en problemes mundials.
Per dirigir-se a una audiència veritablement mundial, Biden hauria de plantejar-se abandonar la definició del segle XX de "món lliure" i abraçar la llibertat en diverses formes. Podria dir que els EUA i els seus aliats lluiten per alliberar el poble ucraïnès –i la gent d'on sigui– dels grillons de la conquesta, la dominació, la pobresa, la gana, la ignorància, el prejudici i les privacions. Per a totes aquestes batalles, buscarem aliats a tot arreu on puguem trobar-los.
Copyright Project Syndicate
