Llegim a l’ARA que “un jove d'entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn del Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil corresponent al segon semestre d'aquest 2023”. L’altre dia, en Pol Guasch escrivia en aquest diari que ell és “de Barcelona”, però que a hores d’ara no sap si l’any que ve viurà a la ciutat.
Em sorprèn el segment d’edat. Entre 16 i 29. Un jove de 16 anys, menor d’edat, justament perquè està, encara, formant-se, potser encara no s’emanciparà i si se’n va a estudiar a fora, potser els pares se’n faran càrrec, si poden. Qui sap si als 25 ja ha acabat els estudis i prova de buscar feina de professor, de sommelier, de periodista, de pagès, de cuiner, de taxista. Quan en tingui 30, passats aquests 29 que el feien ser jove, què haurà canviat? Ja no serà aquest llogater o hipotecat que dedica el 92,1% del seu sou al sostre? I quan en tingui 40? 50? Que no haurà de dedicar el mateix percentatge a l’habitatge (i perdó per la delicada rima)?
Esclar que si viu en parella o amb algú altre podrà compartir aquestes despeses. Però en tindrà d’altres. N’hi ha, com internet a casa i diversos terminals telefònics, que no es podrà estalviar si vol corregir treballs o enviar factures. Si el professional és autònom pagarà una quota que com a mínim seran 300 euros. I la llum, l’aigua, la benzina o el transport.
Però és que l’exjove, arribarà un moment que es jubilarà. Abans, potser sí que hi havia qui es comprava el pis als 20, amb l’ajuda dels pares, i l’acabava de pagar als 50. Però ara, tothom té hipoteques més enllà de la jubilació. I com que els exjoves hauran pagat sempre tanta hipoteca, no hauran pogut fer això dels plans de pensions o augmentar la quota d’autònoms. Quan es jubilin tindran una pensió mileurista amb sort.
