Fons europeus: el paper de les empreses

Ja és clar que els fons europeus s’assignaran per convocatòries públiques emmarcades en programes definits per l’administració central. De fet, per una Moncloa que es vol jugar la legislatura a l’èxit de la reconstrucció que la UE fa possible. Ens convé, per raons econòmiques i polítiques, que tot surti bé. Hi ajudaria que el govern central hagués extret de la gestió de la pandèmia la lliçó que la construcció de complicitats amb les comunitats autònomes n’enfortiria la implementació. La primera part de l’any 2021 l’ocuparà la negociació amb Brussel·les. És improbable que el gruix de les convocatòries arribi gaire abans de l’estiu. La gran despesa serà el 2022.

Fa uns deu dies es va conèixer l’esborrany d’un reial decret, molt tècnic, orientat a simplificar els processos administratius de decisió i execució. I a evitar que els nostres procediments administratius, molt feixucs, no ens permetin executar completament la despesa dels recursos disponibles, com ha succeït repetidament en el passat. L'esborrany també ha revelat, encara que no de manera precisa, que hi haurà una categoria de grans projectes que tindrà un tractament especial i que cal suposar que s’iniciarà amb una crida a expressions d’interès, un tipus de convocatòria. El nou terme, apunteu-lo, és PERTE: projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmiques.

En aquest desplegament, quin serà el paper de les empreses? Distingim entre concepció i execució. Pel que fa a la concepció de projectes, el paper de l’administració serà molt gran. D’una banda, definirà grans programes i els hi assignarà recursos. De l’altra, hi haurà un contínuum: des de projectes de dalt a baix (top-down ) totalment dissenyats per l’administració -amb els mecanismes d’assessorament habituals, que inclouen consultores- fins a projectes de baix a dalt ( bottom-up ) generats a partir de convocatòries força obertes. Segurament, les de PERTE seran d’aquest segon tipus, però idealment també n’hi hauria d’haver per a pimes. Pel que fa a l’execució és tot una altra història: la fan les empreses i es fa per la via habitual de la contractació pública. Convé tenir-ho ben present perquè les empreses, naturalment, estan interessades en les dues vessants: obtenir contractes (totes) i dissenyar projectes amb un contingut alt de creativitat (no totes).

He de dir que espero encuriosit veure, quan tot estigui dat i beneït, quina serà la presència i participació de les empreses catalanes. En les dues vessants: l’executora i la creativa. En part dependrà del paper relatiu que es vulgui donar a grans empreses versus petites i mitjanes. No tinc dubtes, però, que les grans tindran molt pes. Segurament, i té la seva lògica, els PERTE seran de grans empreses. I aquí tinc una inquietud perquè em temo que anem curts de grans empreses.

Les raons són de tota mena i aquest no és el lloc per discutir-les. Adverteixo que no soc catastrofista. Crec que un futur possible per a Catalunya és el d’una prosperitat fonamentada en empreses mitjanes amb molt contingut de coneixement, exportadores, creatives i, sobretot, amb molt personal qualificat i bons sous a tots els nivells. L’ecosistema innovador que estem desenvolupant podria ser part de la base d’una economia com aquesta. ¿Però qui podria negar que així i tot ens vindria bé disposar d’un gruix més consistent de grans empreses amb centres de decisió a Catalunya? Són molts els projectes d’una dimensió tal que només una gran empresa els pot liderar, i per tant la seva manca ens limita la capacitat de lideratge del país. I pot fer que el país no brilli a l’altura del que podríem oferir.

Ara bé: si ampliem el focus del que són ens amb capacitat de lideratge de projectes ambiciosos constatem que tenim moltes institucions públiques, parapúbliques, fundacions i fins i tot associacions que proveeixen serveis i actuen en els mercats, que són grans i que podrien tenir aquesta capacitat. Des de la perspectiva que ara plantejo tenen un avantatge en relació a les empreses: el centre de decisió el tenim aquí i és inamovible. Amb poques excepcions, aquestes institucions no són empreses. Però res hauria d’impedir que en fossin generadores, possiblement en associació amb el capital privat. Caldria, és clar, una actitud positiva de les autoritats públiques, i no només permissiva sinó promotora. Recomanaria que la tinguessin, ja que mantenir i promoure centres de decisió a Catalunya proveeix una externalitat positiva important a la iniciativa empresarial en general, i en conseqüència a l’economia del país. I és per tant un àmbit legítim d’actuació des del sector públic.