Foment del Treball, en el seu informe fet públic el 23 d’octubre sobre les diferents alternatives de millora de l’aeroport de Barcelona, arriba a dues conclusions. Cal una pista de 3.500 metres de llarg per a vols intercontinentals i l’aeroport de Barcelona és petit (el 25% de la superfície que té el de Madrid o el 30% de la del de Londres). Si es vol una pista de 3.500 metres, l’alternativa compatible amb el respecte al medi ambient i les instal·lacions del port és anar sobre el mar... però la solució de Foment insisteix encara en una ampliació de l’actual pista mar en 840 metres.
L’ampliació de la pista que proposa Foment no només implica una prolongació de l’àrea de rodolament dels avions, sinó també de les àrees de protecció o seguretat que s’han de desenvolupar: 150 metres a banda i banda de l’eix de la pista. A aquests cal afegir 60 metres més a l’exterior de l’àrea de seguretat del costat muntanya per permetre l’accés dels avions a la capçalera de la pista. Amb aquests condicionants, l’ampliació envaeix una àrea de 30 ha de les 398 ha de la Ricarda, és a dir, el 7,5% de l’Espai Natural protegit, de les quals 4,3 ha són sobre la llacuna de la Ricarda. Representa la meitat de la seva extensió, que quedaria sota la pista, sense llum solar directa i amb pilons de formigó cada 10 m. Aquest 47% d’ocupació de la llacuna farà que els permisos mediambientals de la Comissió Europea no siguin fàcils encara que es proposin compensacions.
Pel que fa al procediment constructiu, Foment dona dues possibles alternatives per construir els primers 436 metres que transcorren fora de la llacuna. La primera consisteix en una plataforma recolzada sobre escullera, que necessitaria una precàrrega del terreny d’una durada d’aproximadament 24 mesos, d’una amplada lleugerament superior als 360 metres.
Una segona proposta comportaria construir la pista sobre micropilons, que han de ser instal·lats en una superfície d’aproximadament 15 ha. Solució de dubtosa eficàcia.
Per als darrers 406 metres sobre la llacuna de la Ricarda es proposa la construcció de la plataforma de la pista sobre pilons. Per a aquesta secció existeixen dues aproximacions constructives. La primera seria la utilització d’elements prefabricats per al tauler de la plataforma, que es recolzarien sobre els pilons. Però aquests s’haurien de construir des de terra, és a dir, es necessitaria omplir de material la llacuna per poder construir els pilons, i després s’hauria de treure tot aquest material. Aquesta metodologia té un cost mediambiental elevat.
La segona aproximació seria construir el tauler de la plataforma amb encofrats lliscants i utilitzant la plataforma en voladís per poder construir seqüencialment els pilons. Aquest és un mètode habitual en la construcció de ponts, mitjançant una estructura auxiliar que penja sota la plataforma uns 3,5 metres incloent-hi l’espai lliure necessari per a la seva operativitat. La distància, en aquesta zona, entre el pla inferior de la plataforma i el fons de la llacuna és de 2,8 a 5 metres. Per tant, només al darrer tram, amb una distància lliure de 4 a 5 metres, es podria utilitzar aquest sistema. Per a la resta s’hauria de recórrer parcialment a omplir, temporalment, la Ricarda de terres...
El darrer problema de la solució de Foment és la distància de la pista del Port de Barcelona, que disminueix uns 400 metres, la qual cosa crea noves limitacions sobre l’operativa de les dues infraestructures. Afecta la mida de les grues i impedeix la instal·lació de les de 90 metres, necessàries per operar els grans vaixells de contenidors.
En resum, la proposta de Foment no acompleix l’objectiu de ser compatible amb la continuïtat i millora de la Ricarda i resta operativitat al Port.
A més, totes les solucions de Foment proposen construir una nova terminal satèl·lit.
El trànsit a Barcelona s’hauria de mantenir en 50 Mpax, traslladant a Girona i Reus 10 Mpax que serien substituïts per nous vols intercontinentals. Girona i Reus es veurien beneficiades per un tràfic que ara no tenen. Amb baixadors de l’AVE als aeroports de Girona i Reus a partir del 2025 i el 2027 es podria arribar a Barcelona en 30 minuts. Aquesta alternativa no necessita més terminals perquè no hi ha més passatgers.
Si es fa la terminal satèl·lit, passarem a 70 Mpax i la degradació de la qualitat de l’aire, ara ja precària a la ciutat de Barcelona, a 15 km del Prat, empitjorarà, especialment amb vents de component sud.
Aena vol construir la terminal satèl·lit. La raó són els ingressos comercials, botigues i restaurants, que són ara el 50% del total (n'hi ha dades).
No construir la nova terminal satèl·lit estalviaria 1.000 M€ (terminal i connexió amb la T1) que podrien ser utilitzats per a altres fins. Per exemple, per construir la pista al mar i recuperar la T2, avui força degradada. El document de Foment, potser sense voler, és prou clarificador. Els holandesos al segle XVI van entendre que havien d’actuar sobre el mar per protegir el seu país. Salvades les distàncies, els catalans al segle XXI hem d’entendre que les nostres comunicacions amb el món via aèria avui són vitals per al desenvolupament, i també requereixen actuar sobre el mar. Holanda és avui un gran país per aquesta raó.
