Follar és un invent

La meva última droga es diu Insecure. És la sèrie mil·lennial de la HBO que ha agafat el relleu de Girls, però ambientada a Los Angeles i protagonitzada per noies negres. I és per això que m’interessa. Pel seu punt de vista tantes voltes rebel, inèdit a les nostres pantalles. Per la manera com la creadora i antiheroïna de la sitcom, Issa Rae, ens confronta amb el racisme quotidià: fugint del pamflet i amb tot el flow.

Però un capítol de la segona temporada m’ha descol·locat. S’hi afirma que les dones negres no fan fel·lacions. Tot i així, l’Issa decideix provar-ho i, quan el seu amant se li escorre a la cara, s’indigna. “Això és una humiliació per a qualsevol dona negra!”, exclama. “Això són estereotips casposos!”, li responc cridant a la pantalla. Però, esclar, això és Insecure i està parida per afroamericanes; així que callo i consulto Google. I veig que el meu desconcert és compartit amb altres veus que titllen aquest episodi de retrògrad: que no representa com viuen la sexualitat les dones negres nord-americanes, i encara menys la comunitat queer. Tot plegat em fa pensar fins a quin punt follar és un invent. El sexe, una construcció. I en com les mans del temps i la cultura la modelen. ¿Follem com desitgem o com ens han inculcat?

Em ve al cap una il·lustració de la Lyona on apareix una parella follant i ell pregunta: “ Has llegado? ” Ella respon: “ He llegado a la conclusión que con este mete-saca no me voy a correr en la vida ”. Jo tinc 38 anys, i l’educació sexual de la meva generació consistia a espiar porno ranci en VHS. Com fa la protagonista de Permagel, penso, i ella bé que en frueix com vol. Llegiu aquesta novel·la d’Eva Baltasar. Lectura obligada a l’institut, hauria de ser. ¿Com gaudiríem dels nostres cossos si no tinguéssim la imaginació colonitzada per imatges masclistes i convencions conservadores? ¿L’única cotilla als nostres desitjos no hauria de ser el consentiment i el plaer dels altres?u