Llegim a l'ARA que els amos de pisos turístics demanen diners a la Generalitat per la revocació de les llicències que els donen dret a encapsular-hi guiris, que criden, mingeixen i perboquen les restes de cuina mediterrània, no pas de proximitat, sinó d’extrema llunyania. La Generalitat els revoca les llicències precisament perquè la vida dels guiris impedeix la vida dels autòctons. Posar música forta és una de les tortures a les quals se sotmeten alguns presoners, segons denuncia el Tribunal de Drets Humans. I, esclar, els amos de la menjadora consideren que si es queden sense llicències, cal una compensació. Compensació? La que em penja de... l'alvèol.
En podríem dir florentinejar, de la pràctica, en homenatge al gran Florentino Pérez (jo no li traduiria el nom com als sants i als membres de la reialesa). El Florentino va invertir calés al projecte Castor, que era un dipòsit de gas faraònic ubicat a les costes catalanes. Com que hi va haver diversos terratrèmols i el projecte va anar-se’n en orris, el Florentino va cobrar una indemnització “per haver-ho fet malament”. Oi que no va sortir bé i ell no va guanyar els diners esperats? Doncs compensa’l.
És el mateix. Els pisos turístics són un desastre i no ho podíem suposar. Llavors, compensa no pas els veïns, que han patit anys de sordesa, sinó els amos dels pisos, que ho van fer tan malament com van poder. Suposo que això valdrà, també, per a les masies de turisme rural que accepten “festes”, on les celebracions duren tres dies, els xiscles eixorden fins i tot els senglars i les bosses d’escombraries surten volant per les finestres del segle XVII per anar a aterrar al damunt del cap de qualsevol espoliador de llentiscle (que, sí, ja han arribat, també). La banca sempre guanya.
