Flash Flash,la màgia d’un clàssic de les truites
Amb 47 anys, la truiteria impulsada per Leopoldo Pomés i Alfonso Milà ha esdevingut un establiment icònic a Barcelona
Són els anys 70. Barcelona brilla. La Gauche Divine està en el seu moment més àlgid. Cultura, diversió, celebració. I dos amics -Leopoldo Pomés i Alfonso Milà (fotògraf i arquitecte)- es llancen a obrir un restaurant que es convertirà en una icona de la ciutat i sobreviurà a modes, tendències i booms: el Flash Flash! Aquest és l’escenari del naixement d’un restaurant insígnia de Barcelona que forma part de l’imaginari col·lectiu: l’espai diàfan i blanc, la llum brillant, els sofàs rodons i molsuts, el mobiliari pop, els cambrers impecables, la fotografia a mida real i en blanc i negre a les parets, i sobretot, la seva inacabable llista de truites: de verdures, de formatge, de tòfona, de peix, de botifarra blanca, de pernil, d’espinacs, de blat de moro, de samfaina i de-tot-allò-que-et-puguis-imaginar.
Anar al Flash Flash és fàcil, és ràpid, és còmode i sobretot és un clàssic. Un clàssic de clàssics. I és que haver parit un restaurant que encara avui (47 anys després!) manté la frescor i màgia del seu origen només podia ser obra de dos visionaris i d’un somni: el projecte personal de dos artistes i grans apassionats de la gastronomia que van apostar per donar forma al restaurant “perfecte”. Un establiment que resolia tot allò que els molestava d’altres restaurants. I així, van configurar una llista de condicions que es van convertir en la fórmula del seu èxit. 1) El so: el local havia d’estar ben insonoritzat. 2) L’horari: cuina contínua, sense parades ni vacances. 3) El lavabo: que estigués tan ben dissenyat com el restaurant. 4) El personal: amabilitat, calidesa humana i recuperació de la dignitat de la professió. I amb aquestes premisses, van aixecar un local que perdurarà pels temps dels temps. u