Fissures al Tribunal Constitucional

L’independentisme ha topat constantment amb el Tribunal Constitucional. El Procés va propiciar aquest xoc a nivell institucional, especialment per la voluntat de voler assolir la independència de Catalunya per la via unilateral amb les lleis del referèndum i de transitorietat aprovades el setembre de 2017. Però la confrontació ha continuat a causa d’actuacions posteriors de les autoritats catalanes relacionades amb la defensa del projecte independentista, que també han acabat al TC.

Hi ha dos casos que cal assenyalar. El primer són les resolucions que en les darreres legislatures ha adoptat el Parlament reivindicant l’exercici del dret d’autodeterminació, algunes de les quals han donat lloc a accions penals per presumpta desobediència del deure de compliment de les resolucions del TC. El segon són les condemnes penals, també per desobediència, que han patit representants polítics catalans per l’afer de les pancartes en defensa de la llibertat dels presos durant les campanyes electorals.

Tots aquests casos han acabat al TC per diverses vies i la posició que el TC ha tingut fins ara ha estat de tancament de files en defensa de l’existència de situacions de desobediència amb efectes penals. Tanmateix, en decisions molt recents aquesta unanimitat s’ha trencat, i això és una bona notícia per als que creuen que un estat democràtic i de dret no hauria de tolerar, fins al punt que el TC ho està fent, la penalització d’actes que estan íntimament relacionats amb la llibertat d’expressar idees polítiques.

El TC no ha volgut diferenciar entre la voluntat política d’un Parlament de reivindicar el dret d’autodeterminació i la manera com es vol exercir aquest dret. Les sentències dictades en ocasió del Procés no van declarar la inconstitucionalitat del projecte per a la independència, sinó la manera unilateral que en aquell moment es volia seguir per assolir-la. És una diferència molt important perquè la reivindicació o defensa de l’autodeterminació en seu parlamentària no comporta, per ella mateixa, cap incompliment de les resolucions del TC, si no es fa palès que es vol actuar deliberadament al marge de la Constitució. El fet que l’any 2017 fos així no implica necessàriament que sempre ho hagi de ser.

Malgrat això, membres de les meses del Parlament han estat objecte de processos per desobediència per haver permès tramitar resolucions en defensa del dret d’autodeterminació. Una actuació penal que va contra la funció natural de les meses d’admetre a tràmit les iniciatives polítiques sense haver de controlar el seu contingut polític. El TC ha convertit el deure de compliment de les seves resolucions en un risc inacceptable dels membres de la mesa quan les iniciatives es refereixen a l’autodeterminació, pressuposant una continuïtat amb les decisions polítiques adoptades pel Parlament el setembre de 2017.

Però la unanimitat del TC ja no existeix en aquest punt perquè alguns dels seus membres (dos, en concret) han criticat en una sentència recent el capteniment seguit fins ara pel TC, perquè entenen que només hi pot haver una desobediència al TC per tramitar noves resolucions en favor de l’autodeterminació quan la iniciativa evidenciï que hi ha una voluntat clara i inequívoca d’exercir aquest dret al marge dels procediments de reforma constitucional.

La unanimitat dins el TC també s’ha trencat per la qüestió de les pancartes. En una altra sentència recent (recurs d’empara de l’expresident Torra), els mateixos dos magistrats critiquen la rigidesa del Codi Penal per la imposició, en aquest cas, d’una pena d’inhabilitació que té com a efecte la pèrdua d’un càrrec representatiu, associada a una infracció que no es pot considerar d’especial gravetat (desobediència a les juntes electorals). Els vots discrepants defensen que la pena d’inhabilitació i els efectes que comporta no compleixen el principi de proporcionalitat penal i que entren en conflicte directe amb el dret d’accés als càrrecs representatius. Aquesta doctrina també es pot estendre al cas del diputat Pau Juvillà.

Certament, estem davant de posicions minoritàries dins el TC, però més significatives del que semblen perquè qüestionen una deriva perillosa relacionada amb la defensa de les idees polítiques. Els vots particulars són un contrapunt a una restricció injustificada d’aquesta llibertat bàsica en democràcia que el TC ha vingut ignorant, molt probablement perquè és una institució directament interpel·lada pel Procés i, per tant, massa condicionada per aquest fet.