La Fiscalia consagra la "insurrecció"
MadridLa Fiscalia del Suprem esmenta 14 vegades la paraula 'violència' en el seu informe de conclusions definitives, presentat amb data de 29 de maig, i 7 vegades la paraula 'violents'. Comparativament, va fer servir els dos conceptes 8 i 6 vegades, respectivament, en el seu informe provisional del 2 de novembre del 2018.
Al mateix temps, la Fiscalia parla de la situació "clarament insurreccional" a Catalunya entre el 19 i 20 de setembre i el 27 d’octubre del 2017.
És a dir, els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno han considerat que la prova practicada, tal com dèiem ahir, ha il·lustrat la conducta que interpreta com a típica del delicte de rebel·lió quan l’article 472 del Codi Penal afirma que "són reus del delicte de rebel·lió els que s’aixequin violentament i públicament" per, entre més finalitats, "declarar la independència d’una part del territori nacional".
En el seu escrit provisional ja assenyalaven, segons reprodueixen literalment en el nou i definitiu informe, que "sota el paraigua de termes aparentment menys conflictius en el llenguatge polític com ‘unilateralitat’ i ‘desconnexió’, en realitat cristal·litzava de manera oberta i ostensible una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l’ordre jurídic establert, perfectament organitzada des del poder constituït de la comunitat autònoma, completament al marge de les vies legals..."
Però ara han considerat que el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena -el veritable i autèntic autor intel·lectual de tots els pressupòsits fàctics de la teoria de la rebel·lió- ha estat més encertat en el judici oral. Per això pràcticament reprodueixen, a la pàgina 134 del nou escrit, la declaració de Baena, que va tenir lloc un mes i mig després del començament del judici.
Diuen els fiscals: "Durant el període temporal comprès entre el 19 i 20 de setembre i el 27 d’octubre la situació va ser clarament insurreccional, perquè als aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats que es van produir als diferents centres de votació davant l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat el mateix dia 1 d’octubre, cal sumar-hi 47 actes d’assetjament en casernes de la Guàrdia Civil, 23 actes semblants en comissaries de policia i edificis públics de l’Estat, 11 en allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del Partit dels Socialistes de Catalunya, i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de setembre".
És a dir, els 38 dies que van trasbalsar el món, parafrasejant els ‘Deu dies que trasbalsaren el món’, el cèlebre llibre de John Reed sobre la Revolució Russa en què descriu l’assalt al Palau d’Hivern de Sant Petersburg i recorda Lenin dalt d’una tanqueta arengant la massa.
Com també havíem anticipat, els fiscals destaquen en negreta, com tots els nous paràgrafs introduïts, un dels relats aportats en el judici pel major Josep Lluís Trapero i el comissari Ferran López sobre la reunió que van demanar al llavors president Carles Puigdemont, i que es va convocar al Palau de la Generalitat el 28 de setembre del 2017, l'endemà que la jutge Mercedes Armas dictés la interlocutòria que ordenava als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional d'impedir el referèndum.
"Com no pot ser d’una altra manera, això passa necessàriament per adoptar totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum, sense afectar la normal convivència ciutadana, a més de garantir que la resta d’administracions amb seu a Catalunya no es vegin afectades per les decisions o els actes dels querellats del Govern, en el seu clar afany per celebrar un referèndum, suspès per decisió del Tribunal Constitucional", assenyalava la magistrada.
"Els comandaments policials [Trapero, López i els comissaris dels Mossos] van demanar als seus responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar que es produïssin incidents i enfrontaments amb les forces de l’ordre. Tot i així, la decisió dels membres del Govern va ser tirar endavant el referèndum, donant instruccions als comandaments dels Mossos d’Esquadra perquè en facilitessin la realització malgrat la manifesta il·legalitat, i perquè acomodessin la seva actuació al compliment d’aquest objectiu. Quan es va acabar la reunió, el processat rebel, llavors president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que si l’1 d’octubre hi havia violència declararia la independència".
Així, aquesta narració tergiversa el contingut de la reunió segons la versió de Trapero, López i els altres comissaris, que van declarar al tribunal que ni Puigdemont ni Forn van donar instruccions als Mossos "perquè facilitessin la realització [del referèndum] malgrat la manifesta il·legalitat, i perquè acomodessin la seva actuació al compliment d’aquest objectiu". Tot al contrari. Segons van declarar en qualitat de testimonis, Puigdemont els va dir que ell assumia que havien de fer la seva feina per mandat judicial i que ho comprenia.
La interpretació que fan els fiscals suggereix que quan Puigdemont va respondre que "si es produïen fets violents" -eventualitat apuntada per Trapero-, de fet promovia una "autoviolència" o "violència deliberadament provocada" amb la finalitat de justificar la declaració de la independència.
Malgrat les 14 vegades que s'esmenta la paraula 'violència' en l'informe definitiu, respecte a les 8 vegades de la conclusió provisional, i les 7 al·lusions a fets "violents", respecte a les 6 de l'informe precedent, malgrat la incorporació del "clima clarament insurreccional", inspirat pel tinent coronel Baena -autor i supervisor dels atestats policials-, no hi ha cap esforç renovat de presentar un relat de la violència idònia, la típica, del delicte de rebel·lió.
Els fiscals surten del judici, en relació amb el delicte de rebel·lió, pràcticament tal com hi van entrar.
De la mateixa manera, de fet, que l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, que precisament perquè falta l’element típic de la violència del delicte de rebel·lió manté l’acusació per sedició.