Llegim a l’ARA el cas d’una dona, Yaqui, que buscava feina com a cuidadora i va ser violada per l’home que havia contestat el seu anunci. La dona, que estava en situació irregular quan van passar els fets, va tenir por de denunciar-ho per si la deportaven.
Vaig fer un reportatge de “periodisme gonzo”, fa molts anys, en què, “com a immigrant”, posava un anunci en una revista, com el d’aquesta dona, per oferir-me de senyora de fer feines. No exagero si dic que tots, tots els que van contestar-me em preguntaven, d'entrada, d’on era (hi havia països, com Cuba, que els feien més “gràcia”) i, tot seguit, em feien saber que a banda de netejar també caldria tenir relacions sexuals. Un d’ells recordo que ja em va dir (això quan feia dos minuts que parlàvem per telèfon) que hauria de “netejar despullada”. El més pertorbador era la “normalitat” amb què ho deixaven anar. Les minyones se’n van al llit amb el senyor (i netegen, això no els hi treu ningú).
Tinc la sensació que el cas d’aquesta dona, immigrant que busca feina de cuidadora i és violada a l’entrevista de treball, deu ser molt més habitual del que ens pensem. I deu ser molt, molt més habitual del que ens pensem que la dona, un cop llogada, per mantenir la feina sigui forçada al sexe. Ara com abans. Quantes n’hi ha? Justament, el violador ja sap que el fet de no tenir els papers en regla és probable que provoqui la reacció que va tenir ella: no denunciar-ho, per si de cas. No es pot deixar de pensar si aquest home, ara condemnat, a la fi, per aquest delicte terrible, era el primer cop que violava una dona, el dia de l’entrevista de treball, o si no era el primer cop i ho feia sempre, tan tranquil i convençut que cap diria mai res.
