El final d’una sèrie de rècord

El més probable és que no us n’hàgiu assabentat però aquesta setmana ha dit adéu la sèrie de ficció més longeva de la televisió espanyola: Goenkale. Aquest culebró, que emetia Euskal Telebista pel seu canal en euskera ETB1, va tancar la paradeta dilluns passat després de 21 anys en antena i 3.707 capítols emesos. Sí, vint-i-una temporades! Perquè us feu una idea de la brutalitat d’aquestes xifres, només cal comparar-les amb productes semblants més propers. El cor de la ciutat es va emetre a TV3 durant 10 temporades i va sumar un total de 1.906 capítols. I en canvi, una sèrie que va deixar molta empremta, com Poblenou, només es va emetre durant dues temporades i 192 capítols. Fins on arriben els meus coneixements, només es pot comparar amb Goenkale la mítica sèrie de la BBC EastEnders, que TV3 va emetre com a Gent del barri, i que encara està en emissió, amb 28 temporades i 4.730 episodis. Una altra barbaritat fora de tota lògica televisiva, ja que habitualment els productes acumulen més d’un 80% de fracàs i no superen el tercer capítol. La sèrie, produïda per la televisió pública basca i la productora Pausoka Entertainment, narrava la vida dels habitants d’un poble basc fictici: Arralde. De fet, el nom de la sèrie ve del carrer principal d’aquesta vila inventada i el podríem traduir com a carrer de Dalt.

El gran mèrit d’aquest culebró ha sigut normalitzar l’euskera en prime time. Popularitzar-ne l’ús entre una audiència que continua tenint el castellà com a llengua majoritària. Ha tingut un impacte brutal, ha sigut un gran èxit d’audiència en un horari sempre complicat, i ha servit per acostar la llengua basca a tot un munt de castellanoparlants. A més, ha servit per enfortir la indústria audiovisual basca i ha donat un munt de feina a actors, lingüistes, il·luminadors, tècnics, productors, guionistes… Vaja, ha fet el que se li demana a una televisió autonòmica de debò: enfortir el teixit audiovisual del seu territori. L’audiovisual és una indústria estratègica, d’alt valor afegit, per a qualsevol estat normal del món, i això els bascos ho saben molt bé. L’èxit de la sèrie ha sigut tan gran que molts famosos hi han fet cameos, conscients que sortir a Goenkale els donava popularitat. Juan María Arzak, Edurne Pasaban, Martín Berasategui, Pedro Subijana o Bittor Alkiza han sigut alguns dels rostres populars que s’han colat en les trames de les famílies Lasa, Madariaga o Etxegarai. I el secret de l’èxit de Goenkale ha sigut senzill però alhora complicat: explicar històries humanes amb unes interpretacions i uns guions creïbles. Autèntics. El gran repte de l’ETB serà trobar ara un substitut digne per a una sèrie de rècord. És com si el Barça hagués de trobar un substitut de Messi: una missió complicada o impossible. Molta sort.