Els fils que mouen Ana Rosa Quintana

Dimecres a primera hora del matí Ana Rosa Quintana arrencava el programa eufòrica i amb un discurs que era un clar missatge enverinat per a Pablo Iglesias. “Unos terminan y otros empezamos”, deia la presentadora amb un somriure malèvol. “Victoria histórica de la democracia en Madrid. La campaña se estableció en términos de democracia o fascismo. Y ha ganado la democracia con una participación histórica”. Dempeus i mirant a càmera va deixar anar una arenga de més de cinc minuts i molt insolent sobre els resultats electorals. I per donar pas a un discurs de la nit abans d’Isabel Díaz Ayuso va anunciar amb mirada entremaliada: “Ha hablado la democracia”. Quan Ayuso feia referència als militants de Génova com a "tabernarios", Ana Rosa Quintana subratllava que ella també ho havia celebrat segons els codis de llibertat que ha dictat durant la campanya la líder del PP: “Ayer estuvimos de tabernas”, afirmava deixant clara la seva complicitat.

Ana Rosa, molt desafiant davant de la càmera, carregava contra els partits d’esquerres amb atreviment. Del PSOE va dir que “la estrategia de disfrazar de La Pasionaria a un señor serio y formal era poco creíble”. Però contra qui va disparar amb més ganes va ser, lògicament, Pablo Iglesias: "Ahora abandona, perdón, le echan… Con un tono victimista, calificándose de chivo expiatorio y atacando los resultados democráticos que han salido de las urnas. Tal y como hizo Donald Trump. Al final el lenguaje guerracivilista se ha conseguido anular y ha conseguido, eso sí, movilizar a la gente". I aprofitant que plegava el convidava a tancar la porta giratòria al sortir. Quintana es va asseure entre els seus tertulians habituals, on no hi faltava un Eduardo Inda feliç pels resultats. Ana Rosa va saludar els col·laboradors simpatitzants de la dreta amb una discreta connivència. “Hoy me he vestido como de boda", deia irònica insinuant que hi havia motius de celebració. I la presentadora va tancar la prèdica amb humor: “¡Ya le debemos otra a Ayuso!”, va afirmar com a agraïment per haver defenestrat Iglesias. I es va sentir de fons el riure endimoniat d’Inda al seu costat. Era el colofó a moltes setmanes de picar pedra en favor d’Ayuso amb petulància.

Però de tot aquell discurs empoderat d’Ana Rosa Quintana hi havia un element que cridava molt l’atenció i grinyolava. El guió tenia una creativitat i unes intencions estilístiques lluny de la seva elementalitat habitual. I es notava molt que el llegia del teleprompter amb una falta de domini del text. Semblava que no sempre controlés el missatge. S’equivocava al llegir com si no estigués entenent alguns dels girs humorístics. I aleshores s’havia d’aturar i corregir, simulant una pretesa naturalitat que convertia l’arenga en la lletania d’un robot mig espatllat. Ana Rosa compartia el contingut. Però l’agosarament del discurs, en contrast amb la seva malaptesa lectora, la convertia en una titella que parlava per boca d’altri. S’intuïen els fils. Més que la prèvia del programa semblava la línia editorial de Telecinco. Més de trenta anys adoctrinant l’audiència bé mereixen una arrancada triomfal quan les coses els surten com volen.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió