La filosofia no és una solució

La crisi dels grans relats i l’omnipresència de la ideologia del “jo fort i competent” han convertit la subjectivitat contemporània en un camp de mines –o en un gruyère, segons com es miri–. L’individu angoixat per una constant pressió autoproductiva ja no sap què fer, ni quan ni com. Ha inventat algunes cosetes per passar l’estona, per exemple els “projectes de vida” (com si la vida es pogués planificar a l’estil de què comprarem al supermercat el mes vinent). Hi ha qui fa llistes de coses que vol fer a la vida –visitar un paintball, anar en globus, llançar-se en parapent– i les va complint una per una. Hi ha qui penja un task list amb els imants de la nevera. El va ratllant quan obre la porta per agafar la llet i tallar el cafè de bon matí. Altres busquen un fil d’Ariadna que els faci sortir del laberint, sense saber que la sortida no s’enfila tan fàcilment. El fonamentalisme com un retorn patològic a la tradició intenta sobreviure a l’existència foradada d’un temps de tutorials, on es prem un botó com si fos el súmmum. Tothom fa bonament el que pot: però està obligat a més.

Podem considerar la filosofia una solució? Sota el títol “Què ens pot ensenyar la filosofia durant les vacances” en un article de l’ARA se suggereix llegir els Diàlegs de Plató o el Zaratustra de Nietzsche per tal d’ajudar-nos a plantejar algunes preguntes essencials de la nostra existència. És així com la filosofia entra a formar part del manual d’instruccions, on fins i tot s’aconsella a la gent què fer quan el fer queda deslligat de la producció (i, per tant, lliure de qualsevol task list, com, justament, saber què fer durant les vacances). En una direcció diferent, aquest mateix diari va publicar el dia 5 d’agost un dossier sobre els grans conceptes de la filosofia. Els coordinadors, en Josep Ramoneda i en Ferran Sáez, es preguntaven: “¿Ens haurem fet entendre? ¿Haurà resultat estimulant per a qui gaudeixi del plaer de pensar?” Amb aquestes preguntes quedava clar que la filosofia és més aviat un interrogant en relació amb una cosa que grinyola, que demana una explicació o una conversa amb altres. Llegiu els comentaris dels lectors del dossier per fer-vos-en una idea. Jo mateixa vaig rebre trucades d’amistats i parents manifestant la seva preocupació per no haver “entès res” (hi vaig col·laborar amb el mot “raó”). Això em va permetre parlar-ne, fer-ne un assaig de traducció. En aquest mateix dossier i sobre l’existència, en Miquel Seguró hi diu: “No ens enganyem, la filosofia pot col·laborar a complicar l’existència. Però en cap cas pot deixar de reflexionar sobre l’existència mateixa i la seva obertura, contingència i incertesa. Que els misteris de l’existència se’ns esmunyin entre les mans no vol dir que no sigui intrínsec a la nostra condició preguntar-nos per ella, en totes les seves dimensions.” Així doncs, la filosofia no és una solució: és una vivència inacabada del pensar. Esbocina el tutorial perquè emergeixi, de la seva crisi actual, un desig de viure sobre el qual puguem parlar amb els altres, tot enraonant.