Els fills del pecat
Diumenge a la nit el 30 minuts va emetre un reportatge molt impactant sobre les cases de maternitat de l’Església catòlica per a mares solteres d’Irlanda que durant més de quaranta anys van maltractar dones i van desatendre nadons. Els fills del pecat posa l’accent en el cas de la localitat de Tuam, on s’ha comprovat que hi ha una fossa comuna amb vuit-cents nadons enterrats de manera clandestina per les monges del Bon Socors.
Una vegada més, ens trobem davant d’un d’aquells relats terrorífics en què les monges jugaven a fer de Déu, decidir el destí de les persones i castigar elles mateixes el que consideraven pecats aliens. En una societat repressora, masclista i tancada, obligaven les dones a donar els fills en adopció i les tancaven contra la seva voluntat com esclaves. Les criatures que quedaven al seu càrrec eren maltractades i morien per desnutrició i falta d’atencions. Altres les donaven en adopció sense el consentiment de les mares.
Els fills del pecat és d’aquells reportatges que a mesura que el vas veient va provocant un dolor immens i una profunda indignació. La primera part ens explica el cas, ens situa en el context social i coneixem els testimonis: un home que va créixer en aquella maternitat infernal, o una dona a qui durant l’embaràs van segrestar i obligar a donar el seu fill en adopció. Una vegada més ens trobem amb una injustícia davant la qual les autoritats no fan res. Ni tan sols investiguen els terrenys on hi ha la fossa comuna amb els centenars de nadons enterrats. I aquí és on entrem en la part més esfereïdora del reportatge. Es produeix un crescendo narratiu a partir de les proves que tenen del cementiri clandestí. Persones a qui, caminant pel terreny, se’ls va enfonsar el terra i van veure els passadissos interns i les restes mortuòries. Nens que jugant han trobat petites calaveres. Però sempre s’ha tornat a tapar tot. Les víctimes d’aquesta maternitat de Tuam lluiten perquè la justícia reconegui els crims i els culpables siguin assenyalats.
Els fills del pecat, de producció francesa, connecta amb la línia temàtica de documentals que han fet Montserrat Armengou i Ricard Belis per TV3, com Els nens perduts del franquisme o Els internats de la por. Reportatges que denuncien amb proves i testimonis delictes molt greus que vulneren els drets fonamentals de les persones. Casos que, malgrat les investigacions periodístiques, continuen impunes. El mínim que podem fer els espectadors és veure-ho perquè les denúncies de les víctimes no quedin silenciades.