Felip VI ha celebrat que fa deu anys que continua amb la testa al damunt del coll, ben enganxada, amb un acte institucional on hi havia la seva consort i les seves hereves. I vet aquí que les hereves s’han saltat el protocol (d’acord amb els de protocol) i la gran ha llegit un discurs espontani (escrit per algú de protocol). Com que són d’una nova generació monàrquica, el duia al mòbil. Ho veig coherent. No cal sacrificar un arbre per imprimir-hi aquest text: “Ara m'agradaria que s'unissin amb nosaltres en un brindis per la nostra mare i el nostre pare, pels nostres reis, perquè des que hem nascut ens han ensenyat el valor d'aquesta institució de la Corona, la seva utilitat per a la nostra societat i el seu propòsit de servir a tothom“.
En totes les festes d’aniversari, els fills agraeixen el mestratge als progenitors. Amb un dibuix, quan són petits, i amb unes paraules (escrites per ells) quan són grans. Que les pobres Elionor i Sofia, que són adolescents, hagin de llegir aquest discurs, propi d’un jubilat el dia que a l’empresa li fan l’homenatge i li regalen el rellotge, és desolador. Tindran sou i casa tota la vida, si no ve un Robespierre, però a canvi hauran entregat el valor més preuat que pot tenir un jove: la rebel·lia contra l’establert.
