24/10: La filla del general

Fa molts anys vaig veure La filla del general, una pel·lícula americana amb John Travolta que passava en una base militar. Era la investigació d’un crim, on acabaven molt malparats uns quants oficials i alguns codis de conducta de l’exèrcit. No era un film de càrrega política, sinó comercial. Tampoc no era una excepció: hem vist un munt de pel·lícules americanes amb policies, polítics i militars no gens exemplars. Quan la vaig veure, vaig pensar: què passaria si a Espanya fessin una pel·lícula així? Als Estats Units no va passar res, ni em consta que ningú la considerés políticament blasfema. Potser perquè la idea que en treia l’espectador és que potser aquelles coses passen, però que el sistema les acaba jutjant i castigant. Però també perquè una pel·lícula no és necessàriament un sermó, un documental o un pamflet. No és un tros de la realitat i encara menys de com la realitat hauria de ser. És una història que vol ser interessant i emocionant. Ho he recordat ara perquè han estrenat Antidisturbios, una sèrie en què els protagonistes són uns policies espanyols que no hi queden gaire bé. I els sindicats policials s’han indignat. La pregunta que em feia en veure La filla del general ha quedat contestada, molts anys després.