Fill, vull que llegeixis Roald Dahl

Fill, per començar t'he d'explicar algunes coses. La primera, que Dahl és l'autor del llibre Matilda, aquest que tant vas gaudir llegint amb el teu pare i la pel·lícula que tu i jo vam veure plegats. Té molts més llibres, com Charlie i la fàbrica de xocolata, que va inspirar una de les teves pel·lícules favorites. Sí, la de 1971, ja sé que la més recent no t'agrada gens.

La segona cosa que has de saber és que fa uns dies que hi ha polèmica perquè els editors de Dahl van decidir esborrar i canviar alguns passatges dels seus llibres, ja que hi trobaven llenguatge i referències ofensives a personatges per temes de gènere i aparença, i violència –ara han rectificat–.

La tercera, i aquesta em fastigueja una mica explicar-te-la, és que Roald Dahl com a persona i des del punt de vista ètic i de visió del món era força qüestionable.

Dit això, i si et soc sincera, m'encantaria que els llibres de Dahl no continguessin aquest llenguatge i aquesta càrrega de violència, i que a la Matilda ningú l'amenacés amb colpejar-la, o que Willy Wonka no gaudís convertint una nena en un nabiu gegant... però és que, fill, gosaria dir que el 99% de la literatura infantil clàssica està plena de masclisme, racisme, violència, grassofòbia i una altra sèrie de xacres socials. Així que, encara que no llegim gaire llibre clàssic amb tu, tampoc no puc pretendre que no entris mai en contacte amb segons quins continguts.

Et confesso que selecciono les coses que crec que pots veure, llegir, escoltar i experimentar. És part de la meva feina com a mare, així que, segons la teva edat i el nivell de maduresa que percebo en tu, vaig incorporant o descartant llibres, pel·lícules, cançons. I, segons el contingut, les miro o els llegeixo amb tu i trec una estona per comentar-los.

Entenc que de vegades és pesat veure la tele amb la teva mama posant el pause sovint per fer comentaris com "Això que fa La Bèstia es diu segrest i és un delicte" o "No entenc la violència gratuïta del Thanos ni que tots els guais de la pel·li siguin homes" o "El Grizzy hauria de deixar en pau l'ossa, això és assetjament". Però prefereixo això que privar-te de la ficció, o deixar que la consumeixis sense criteri.

De fet, fill, confio que vas aprenent a discernir certes coses, i les apliques de formes divertides, fins i tot... Com quan et vaig dir "És grassoneta aquesta gallina" i em vas respondre "Sempre em dius que no es comenten els cossos aliens". Confio que continuïs assumint que el bullying no està bé, com el dia que es van ficar amb el teu amic i vas córrer a consolar-lo i acompanyar-lo, malgrat que la majoria de criatures es van unir a les burles. Tinc esperances que continuïs pensant que "la violència sempre està malament" i espero, a més, que la teva inquietud es converteixi en acció gràcies a haver entès que el món, el real i el ficcionat, és un lloc complex. Confio que aquesta pregunta que et faig sempre de "I tu què en penses?" t'acompanyi, sempre. Perquè el món et dirà que pensis de certa manera, i és la teva feina decidir si ho fas o no, si qüestiones l'statu quo o no.

I, sobretot, convido les persones adultes a fer-se responsables de la seva part: donar eines per mirar el món, ja que no podem amagar-vos el món, ni el passat. Com a molt, jo pretenc que un dia, davant d'un llibre que no combregui amb la teva moral i la teva ètica, puguis decidir si llegir-lo críticament o –que també és una opció– tornar-lo a la prestatgeria.

Fill, com més creixis, estaràs més i més exposat a inputs que jo preferiria que mai existissin en la teva realitat, desitjaria que no t'assabentessis mai dels errors nefastos de la humanitat, de les misèries, dels actes terribles de certs artistes. Però com que no et puc alliberar de tot això, espero que haver estat tan pesada amb certs temes, sempre, com a mínim et desperti un esperit crític, una mirada àmplia i compassiva i una voluntat guerrera contra el dolor, la injustícia i els vehicles (com la ficció) que, efectivament i sense acompanyament, reprodueixen una visió del món moltíssimes vegades terrible.

I et demano, de tot cor, que si un dia llegeixes les meves obres i em trobes en falta, siguis capaç de criticar-me. Suposo que passarà: soc filla d'aquesta època i quan arribis a la meva edat espero que els valors que defenso hagin estat substituïts per uns encara de més justícia, equitat i amor entre les persones. I si és així (i només en el meu cas personal), tens la meva autorització de netejar tota la ronya que hi trobis i que atempti contra un món millor. Confio en el teu criteri.

Gràcies, fill, per ajudar-me a entendre que una persona petita, acompanyada, pot mirar amb intel·ligència la ficció.

P.S. Aquest matí li he preguntat al meu fill de set anys què en pensa de tot això. M'ha dit que “els nens i les nenes haurien de poder llegir els llibres, però que els comentin amb les seves mares i pares”. Dit queda.