Fidel Castro al costat d'un Hugo Chávez malalt
La foto de la notícia és evocadora: l'ancià Fidel Castro assegut al costat del llit d'un malalt Hugo Chávez, president de Veneçuela, actualment convalescent en una prolongada i misteriosa estada en un hospital de l'Havana.
Potser comenten les malifetes de l'imperialisme i les immortals virtuts de Simón Bolívar i José Martí. En qualsevol cas, l'escena recorda La muntanya màgica, de Thomas Mann, potser la millor novel·la del segle XX.
La novel·la, situada al poble alpí de Davos en vigílies de la Primera Guerra Mundial, gira entorn de la malaltia, curació o mort d'aproximadament dotze pacients de tuberculosi, confinats en un sanatori al vessant de la "muntanya màgica". A la novel·la hi surten personatges memorables: Madame Chauchat; la desconsolada mexicana coneguda com a Tous-les-Deux i, esclar, el protagonista, Hans Castorp.
Però el nucli de la novel·la són les converses interminables entre dos pacients, Lodovico Settembrini i Leo Naphta -un italià idealista i un jesuïta cínic, respectivament- sobre la guerra, la moralitat, la vida, la mort i la salvació de l'ànima de Castorp.
Val a dir que hi ha una gran diferència entre Castorp i Castro. Castro i Chávez no són creacions de Thomas Mann, i és poc probable que les seves converses estiguin a l'altura de les reflexions filosòfiques i històriques sorgides de la imaginació del novel·lista alemany.
Però el que és gairebé igual d'extraordinari és la idea de dos homes forts -l'un, un dictador brutal, i l'altre, un aspirant a autòcrata- incapacitats per la vellesa o la malaltia a l'únic lloc on les seves xacres es poden mantenir en secret. Aquí Castro i Chávez poden mirar d'afrontar les conseqüències de la seva pròpia desaparició atesa la seva absoluta dependència mútua.
En el cas de Castro, sabem, si més no, que fa gairebé cinc anys que està malalt, tot i que ara s'ha refet força, que té gairebé vuitanta-cinc anys, que està lúcid només a estones (segons persones que han estat amb ell fa poc) i que ja no s'ocupa del dia a dia del govern de Cuba.
No sabem què li han diagnosticat ni el grau d'influència que exerceix sobre el seu germà petit , Raúl, de vuitanta anys. En principi, Raúl Castro s'ha compromès a introduir importants canvis en la depauperada economia de l'illa, mantenint, però, el poder absolut dels dos germans Castro.
De Chávez, en sabem molt menys, i això s'aplica especialment a la seva convalescència a l'Havana. Amb independència que hi hagi alguna part de veritat en el que diuen, l'afirmació que el cabdill veneçolà passarà unes setmanes a Cuba a causa de l'operació urgent d'un abscés pelvià no és creïble.
La medicina cubana no és famosa per la seva alta tecnologia ni per ser de primer nivell, tot i que podrem avaluar millor la medicina social cubana i els seus metges descalços quan sigui possible fer comparacions internacionals.
La malaltia de Chávez, sigui quina sigui -des d'un càncer de pròstata a una infecció sense importància-, és un misteri. Per tant, l'explicació més versemblant per al fet que Chávez estigui en tractament en un altre país és la necessitat de mantenir-ho en secret. Al món només hi ha un altre país en què la salut del president sigui secret d'estat: Corea del Nord, que és una mica lluny de Veneçuela.
Si Chávez no té res greu (deixant de banda, potser, una malaltia que li podria causar alguna incomoditat personal per consideracions masclistes), la manca d'informació sobre les atencions mèdiques que rep a l'Havana li permetrà mantenir-ho tot en secret i tornar al seu país triomfant, sempre que coincideixin els criteris mèdics i els polítics.
En canvi, si Chávez té una malaltia terminal, les relacions especials que manté amb Cuba els permetran a ell i als germans Fidel i Raúl Castro tramar un pla per al futur que, amb sort -per al trio, si més no; no per als pobles de les seves dues nacions-, garantirà la continuïtat de polítiques i aliances.
Durant els últims cinquanta anys s'han perdut moltes apostes sobre la incapacitat de Cuba per sobreviure sense un suport o altre. Per descomptat, Cuba depèn del voluminós ajut veneçolà: una moneda forta i petroli barat a canvi de metges cubans, entrenadors d'atletisme i personal de seguretat. La pèrdua d'aquest ajut podria ser un obstacle insuperable per a la supervivència del règim castrista.
De la mateixa manera, la idea mateixa d'un chavisme sense Chávez és potser quimèrica. No té cap successor viable, i probablement tots els agents d'intel·ligència i de seguretat cubans que hi ha a Caracas serien incapaços de fer reencarnar Chávez en el seu germà gran, Adán; o en el vicepresident, Diosdado Cabello, o en l'exprimer ministre i cap dels sicaris del president, Jesse Chacón.
Si aquest és el cas, l'Havana i Caracas tenen un problema. Chávez va accedir al poder fa dotze anys. Amb l'excepció dels germans Castro, és l'actual cap d'estat llatinoamericà més veterà en el càrrec.
Les eleccions presidencials veneçolanes estan previstes per al desembre del 2010. Però la desaparició del tinent coronel obligaria a avançar-les o crearia un buit de poder en què podria passar qualsevol cosa. Els cubans tindrien poca influència en el resultat d'aquestes eleccions, però el seu destí en dependria, i molt.
No és estrany, doncs, que els germans Castro vulguin mantenir Hugo Chávez viu i sota la seva ala, com a mínim fins que recuperi la salut, o que tots plegats s'inventin un pla B.
Mentrestant, només podem fer conjectures sobre la malaltia de Chávez i sobre les converses del Naphta i el Settembrini tropicals en una illa o "muntanya" que ja no és gaire màgica.
