Si el sistema de tarifa única per a l’àrea metropolitana barcelonina que es va posar en marxa fa dues dècades, amb un bitllet integrat i una zonificació per corones concèntriques, va ser una revolució que va suposar una clara millora per a l’usuari, el mateix havia de significar la T-Mobilitat, un projecte que data de fa una dècada i que ha anat patint continus ajornaments i una despesa milionària no prevista. Les primeres passes efectives per posar-la en marxa daten del 2012. A les portes del 2022, encara està tot en l’aire.
El cost de l’operació, que com és sabut té un component tecnològic cabdal, inicialment es xifrava en 58 milions d’euros i ara ja puja 95 milions, informes a part. Per tant, el projecte, amb el cúmul de retards, que ja de per si suposen un fracàs, i amb les suposades millores, s’ha incrementat en 37 milions. El pitjor, a més, és que ningú no sembla assumir les responsabilitats d’aquest fiasco, que s’ha acabat de visibilitzar quan aquest mes la web que es va obrir als ciutadans i que havia de permetre sol·licitar el nou títol en proves va deixar al descobert les dades de milers d’usuaris i va haver de tancar en menys de 48 hores. Ha sigut la gota que ha fet vessar el got, o que l’hauria d’haver fet vessar, perquè la realitat és que el rendiment de comptes davant la ciutadania brilla per la seva absència. Les administracions públiques implicades (Generalitat, Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà i operadors públics del transport) i la UTE d’empreses SOC Mobilitat (formada bàsicament per La Caixa, Indra, Fujitsu i Moventia), lluny de donar explicacions, més aviat s’han dedicat a donar-se les culpes o a posar-se de perfil mentre la pilota s’anava fent gran.
Sens dubte, ha faltat lideratge polític i tècnic. Les coses no s’han fet com calia. La col·laboració público-privada no ha funcionat bé. I, malgrat tot, malgrat una gestió erràtica, malgrat una despesa molt superior a la prevista i malgrat la poca transparència sobre les particularitats i canvis en el projecte, replantejar-s’ho tot és avui inviable pels nous costos i nous endarreriments que suposaria. Per tant, toca tirar la T-Mobilitat endavant d’una vegada per totes amb les bases actuals. Això sí, a partir d’ara sense ombres ni sorpreses: explicant amb tots els ets i uts quin procés se seguirà. No es tracta de girar full, sinó de mostrar els fulls i d’imprimir velocitat i solvència a un projecte que fins ara ha avançat amb exasperant lentitud i amb una palmària ineficàcia.
La T-Mobilitat no es pot fer esperar més. Barcelona i la seva àrea metropolitana han quedat clarament endarrerides respecte a moltes urbs de l’entorn en la seva aposta per modernitzar el sistema tarifari del transport públic, un canvi que persegueix com a objectiu que els usuaris puguin viatjar d’una vegada sense cartró, amb tecnologia digital recarregable -cosa que ha d’ajudar a rebaixar el frau- i fent-ho en funció dels desplaçaments i de l’ús. Després de tot el que ha passat, cal un compromís clar amb la ciutadania.
