Els festivals de la vergonya
Ja som a ple estiu i els festivals musicals es despleguen arreu del territori per posar la banda sonora a les nostres vacances. Hi ha qui haurà anat al Canet Rock o qui anirà a Cap Roig, hi ha qui haurà preferit el Cruïlla o qui s’estimarà més el Porta Ferrada. Per a gustos musicals, colors. Lamentablement, la realitat és que, tot i que semblin programar per a públics tan dispars, en tots sonarà la mateixa cançó: la de la desigualtat de gènere, és a dir, la de la infravaloració de les dones, que, pel que sembla, no són encara prou bones per omplir festivals en la proporció que els correspon.
Resulta gairebé divertit veure com ens comencem a esquinçar les vestidures ara que Vox passa de la propaganda a l’acció amb la fatxenderia feixista que li és pròpia i comença a erradicar conselleries d’Igualtat i a fer coses encara pitjors. Que vulguin que el país torni al temps de les cavernes no hauria de sorprendre ningú, perquè ja fa temps que ho expliquen a plaer. Més aviat ens hauríem de preguntar cap a on hem estat mirant tot aquest temps i quina feina hem fet, perquè ja us anuncio que els deures no els hem fet.
El 2017 va ser l’any de l’esclat de la quarta onada feminista. En l’informe que aquell any vam fer a l’Observatori Cultural de Gènere sobre els festivals musicals de Catalunya, en col·laboració amb l’associació MIM (Mujeres en la Industria de la Música), el resultat va ser molt preocupant: les dones hi eren en un 25% i no en el 50% que els correspondria. És a dir, de mitjana, de cada quatre concerts programats només un era de dones, tot i que hi havia festivals amb una nul·la presència femenina. Ara el panorama segueix igual o pitjor, cosa que significa que el Me Too i companyia ens han passat per sobre sense que ens n’adonem.
Al festival de Cap Roig aquest 2023 han clavat el 25%: hi haurà quinze concerts d’homes i només cinc de dones, deixant de banda els grups mixtos. Mentre que al Cruïlla puja al 31%, al Canet Rock baixa al 20% –dos de cada deu– i Porta Ferrada descendeix als vergonyosos inferns del 17% de presència femenina. La desigualtat persisteix i l’avalen empreses privades i institucions. Ho vaig denunciar al Més 324 fa ben poc, però es veu que només escoltem Juana Dolores...
Vox s’està colant per les esquerdes que hem deixat no fent complir per exemple la llei d’igualtat, un instrument bàsic per fer una societat més justa. Caldria que prenguéssim amb fermesa les regnes d’aquesta lluita tan necessària i que assenyaléssim els poders públics i privats que la boicotegen. Cal insistir en les programacions paritàries, en la defensa de les dones, del col·lectiu LGTBIQ+ i de qui calgui. Que soni la música adequada en cada racó d’aquest país amenaçat farà callar les veus dels que volen ofegar la nostra democràcia jove, fràgil i, com estem veient a cop de realitat, molt vulnerable.