El PP considera que l’any 2025 ha de ser l’any de la moció de censura contra Pedro Sánchez, i per assolir aquest objectiu es mostra disposat literalment al que sigui. Feijóo ha perdut tot el pudor a l’hora d’enviar senyals a Puigdemont i a Junts, i ara la darrera proposta és una moció de censura instrumental:vol dir que es tractaria de fer caure el govern del PSOE i agafar el poder només per convocar immediatament eleccions generals. Es tracta, per tant, de fer front a una veritable emergència nacional. No n’hi ha per a menys, atès que Feijóo, com Ayuso, no dubta a descriure l’actual govern espanyol (a compte, aquesta vegada, de la proposició de llei del PSOE contra el lawfare) com “un règim dictatorial, com els de Maduro o Franco”: els dirigents del PP, incòmodes amb els actes del cinquantenari de la mort de Franco, mostren ara interès a parlar del franquisme com d’una cosa amb la qual no han tingut mai res a veure. Amb els vots de Junts, sumats amb els de Vox i els del mateix PP, n’hi hauria prou per fer prosperar la moció de censura.
Hi ha problemes, això sí. A pesar de tractar-se d’un govern dictatorial, el PP ve d’acordar amb el PSOE la renovació del Consell General del Poder Judicial, després de tenir-la aturada durant cinc anys. I és cert que als socialistes se’ls veu el llautó de voler legislar contra la judicialització de la política una vegada l’han tastada en la pròpia pell, amb casos com el de Begoña Gómez, però també ho és que el PP mostra els peus quan dona suport i crèdit a les querelles i les demandes presentades per organitzacions d’extrema dreta. Instrumental o finalista, la moció de censura és de difícil justificació pels motius que al·lega el PP, perquè objectivament no es produeix la situació d’abús de poder que Feijóo, Ayuso i companyia denuncien. Simplement, el que diuen no és cert. No seria, però, el primer procés de destitució d’un president o primer ministre que tira endavant amb èxit a partir de falsedats, com demostren els casos d’António Costa a Portugal o, abans, de Lula da Silva al Brasil. El PP s’hi inspira.
Encara hi ha més problemes amb la mà estesa a Junts, quan no fa tant que el PP presentava Puigdemont com un dels pitjors criminals de la història d’Espanya (pitjor que el terrorisme etarra, comparació recurrent) i encara avui, tot seguit de demanar-li el suport, Feijóo descarta reunir-se amb Puigdemont perquè és un perseguit i un fugitiu de la justícia. Per altra banda, encara que fos per a una moció que només hagués de servir per convocar eleccions, Junts es trobaria votant per fer caure el govern que ha fet la llei d’amnistia al costat de Vox, que exigeix derogar-la.
Això no lleva que el festeig de Junts amb la dreta espanyola sigui de cada dia més desacomplexat, amb temes fàcils com el control de la immigració o la lluita contra els okupes, que com és sabut són un problema urgent. Les empreses que venen alarmes domèstiques no els estaran mai prou agraïts a la dreta política i mediàtica, per una campanya publicitària que els ha sortit tan eficaç i tan barata.