La festa de Rabat
La reprovació, per part del Congrés de Diputats, del gir estratègic del govern espanyol en la qüestió del Sàhara no obliga Sánchez a canviar la seva posició, però és una rebregada important per a la imatge del president. Hi havia una certa coincidència en assenyalar l’olfacte polític com la seva millor virtut. Un sentit de l’oportunitat -que ja Maquiavel deia que és el principal atribut del bon polític- que li havia permès compensar el to pla i poc empàtic de la seva expressió verbal.
La capacitat d’anticipar les debilitats dels altres i de fer moviments que agafaven l’adversari descol·locat li ha permès obtenir èxits inesperats, com tombar la vella guàrdia socialista, que l’havia defenestrat obeint les consignes de Felipe González, o acorralar el president Rajoy amb la primera moció de censura d’èxit de la democràcia, o enviar Ciutadans al purgatori, amb la repetició electoral que va dur al pacte amb Unides Podem. El gir sobtat en la política marroquina podria ser una altra demostració del sentit d’oportunitat. Però, ¿pot ser que aquesta vegada hagi caigut en la trampa del rei del Marroc? En tot cas, en la posada en escena, Sánchez s’ha equivocat en totes les tecles que ha tocat.
El procediment ha estat pèssim: una decisió d’aquesta envergadura no es pren sense consultar les altres forces polítiques, començant pels seus socis. La manera de difondre-la, lamentable: comunicant la decisió per carta al rei del Marroc abans que a ningú i sent el Palau Reial marroquí qui la va fer pública. Si estava pactat és una patinada, i si no és una advertència sobre com les gasta el poder de Rabat, que pot fer pensar que el president ha fet el passerell. ¿Les exigències del Marroc justifiquen una tramitació tan pèssima de la iniciativa?
En tot cas, l’oposició aconsegueix dos èxits d’un cop: reprovar el president i tenir una votació parlamentària com a prova dels problemes de cohesió del govern. I Sánchez queda en mans del rei del Marroc, que en qualsevol noment el pot posar en evidència amb alguna de les seves habituals maniobres desestabilitzadores. De moment, Sánchez hi ha posat les paraules i Mohamed VI la festa.