La festa del llibre espanyol
El diari Abc publicava ahir un adoctrinador article sobre "El Día del Libro". La pirueta era boníssima i és digna de ser ressaltada. Aparentment, el que pretenia l'escrit era desmuntar un mite. "El Dia del Llibre commemora la mort de dos escriptors, Cervantes i Shakespeare, que... no van morir el 23 d'abril". A partir d'aquest, diguem-ne, error, repassava els orígens de la festa. Explicava que un llibreter valencià la va impulsar durant la dictadura de Primo de Rivera i que "a partir d'aquí es va estendre a tot el món". En tota la peça, llarga, no hi havia ni un sol cop la paraula Catalunya , la paraula drac o el nom del cavaller sant Jordi . Alguns espanyols de bona fe, ahir, devien llegir aquest article. I devien dir: "Ves per on va ser Primo de Rivera qui va instaurar la festa aquesta".
L'articulista, doncs, se saltava la veritat. La festa de Sant Jordi se celebra a Catalunya des de l'any 1400. I com que sempre ha tingut una força i una potència abassegadores, ha sigut popular i, a sobre, promou una cosa tan perniciosa com la llengua pròpia -perquè la gent té el costum de regalar-se llibres-, Espanya, sempre amatent, va provar d'assimilar-la. Va ser aleshores que es va inventar la cosa aquesta de la commemoració de la mort de Cervantes, i avall que és carril VAO. És una pràctica molt habitual dels colonitzadors. Quan els catòlics han vist que no podien lluitar contra una festa pagana i popular com, per exemple, el solstici d'estiu, han dit: "Calla, prohibir-la fa lleig. El que toca és assimilar-la". I així tenim la revetlla de Sant Joan.
Però totes aquestes accions encaminades a diluir les singularitats dels colonitzats s'han fet abans que existís Twitter i els telèfons mòbils amb càmera. Bon dia després de Sant Jordi. Espero que ja hàgiu començat el llibre.
