Fes-te banquer
En un dels dinars marcats amb data habitual que faig amb Ferran Montesa s'hi afegeix L.M., un amic comú, xicotet empresari que està passant-les magres per honest, que es dedica a allò que nosaltres en diem ferratge per als mobles, que la normativa lingüística no accepta. Diguem-ne, doncs, ornaments de metall per a mobles i potser superarem la prova. L.M. s'ha quedat amb dos treballadors, tot intentant resistir perquè tots dos treballen en l'empreseta vora trenta anys. Anirien al carrer amb cinquanta anys i escaig, i l'esperança, també, que es gire el vent econòmic.
Nou anys enrere, L.M. va comprar un pis per 124.000 euros que va llogar a un matrimoni sud-americà. Els ha anat rebaixant el lloguer fins a 325 euros mensuals. El pis té un poc més de cent metres quadrats i plaça de garatge única, que fa servir ell. El matrimoni, amb tres criatures, li ha comunicat que al juny se'n van a Anglaterra, que ací no veuen futur. Aleshores, L.M. encarrega a un corredor immobiliari que el venga (el pis està moblat) amb plaça de garatge inclosa. El preu, entre 113.000 i 115.000 euros. Conec el pis. Una ganga. Fins ara, tots els que l'han visitat li han dit el mateix: el banc no els dóna el crèdit que els manca per arribar a la quantitat sol·licitada, al marge que els ofereixen un munt de pisos pel mateix preu i facilitats per pagar-los.
Li dic:
-Fes tu de banc.
-No t'entenc.
-Mira, tu demanes 113.000 euros. El comprador en té 60.000. Perfecte. Agafes els 60.000 i la resta que ho pague mensualment, com una hipoteca però sense interessos. Més encara, signeu un document on s'especifique que si el comprador, passat un temps, no pot continuar pagant, li retornes el vuitanta per cent del que t'ha lliurat. El banc, tanmateix, se li quedaria els diners i el pis. D'aquesta manera recupera una part important dels diners pagats.
-No sembla una mala idea.
-Això sí, cal un document ben redactat. Per exemple, ¿l'escriptura del pis es fa en el moment de la compra o quan acaba de pagar-lo? I esclar, donar-li un termini d'entre cinc i set anys, ja que no li fas pagar interessos. És avantatjós per a tots dos. Tu perquè necessites vendre i ell perquè vol comprar a un preu assequible sense l'amenaça d'una hipoteca.
-Ho provaré.
La idea, en absolut preconcebuda, se'm va acudir mentre escoltava L.M. Ignore si és possible dur-la a terme legalment o si ja ho ha fet algú. En qualsevol cas, no veig cap altra fórmula per a tots aquells que necessiten vendre un immoble per eixir d'un mal pas i han de lluitar contra l'oligopoli que els bancs imposen al mercat. Ei, amb el rescat dels nostres diners.
EN LES MEMÒRIES d'Éric Cantona, el futbolista relata que, quan jugava al Marsella, va arribar al vestidor i es va trobar una inscripció a la pissarra: "Avui, punxada per a tots". Llavors Cantona, molt emprenyat, va afegir-hi: "Per a tots excepte Éric Cantona".
Se'n parla molt, del dopatge al ciclisme, però poc del del futbol. Temps era temps els futbolistes, a tot estirar, jugaven trenta o quaranta partits. En l'actualitat, els que militen en equips grans, internacionals, a més, amb els seus països, en poden arribar a jugar seixanta.
Més: abans, un futbolista amb trenta anys el consideràvem vell. Ara te'n trobes amb trenta-set corrent com conills. Certament les tècniques de la preparació física han millorat el rendiment, i també els components vitamínics. El gran negoci, però, que representa el futbol, sumat als milions de seguidors arreu del món, fan pensar en una mica de màniga ampla. Així doncs, no fotran l'únic negoci que funciona o potser hi intervindran amb algun càstig menor per fer callar boques. El futbol és intocable. Només heu de comprovar com es posa la gent de neguitosa quan a l'estiu, per unes poques setmanes, no es televisa cap partit.