Fernando ‘Superman’ Simón
Divendres a la nit, Telecinco va emetre el programa de Jesús Calleja en què s’emportava Fernando Simón a l’aventura. Aquesta gravació de Planeta Calleja havia sigut altament criticada perquè s’emportava d’esbarjo el portaveu i principal responsable de la contenció de la pandèmia quan encara està especialment activa. També suposava una frivolització de les circumstàncies: Espanya patint una situació crítica d’emergència sanitària i qui s’ocupa de gestionar-la inverteix el seu temps participant en programes d’esbarjo. Potser no tant pel programa en si com per la precipitació del moment. Quan les seqüeles del covid són encara presents tan físicament com emocionalment, en un país on la gestió de la pandèmia ha sigut d’una eficàcia dubtosa, és comprensible que generi reticències veure el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries d’Espanya convertit en una mena de Tarzan sota les ordres de Jesús Calleja, un personatge capaç de convertir una cursa de trineus en un reality i de riure’s a la cara d’un xerpa perquè porta botes d’aigua.
La marca Mediaset implica convertir el més delicat en espectacle. Que un funcionari públic, eminent metge epidemiòleg, acabi sucumbint a les vanitats mediàtiques més simples a la primera de canvi, potser no és el tarannà que més s’espera de l’administració pública.
Divendres, Planeta Calleja va convertir Fernando Simón en Superman. La història d’un funcionari anònim que acaba convertit en un dels personatges més famosos del país, que se sent fiscalitzat quan fa vacances i es converteix en l’estrella del prime time televisiu.
Simón és un totterreny: un esplèndid espeleòleg arrossegant-se per les profunditats d’unes coves molt claustrofòbiques, va anar en globus, va fer bicicleta de muntanya assumint riscos insòlits i va demostrar el seu domini de l’escalada per una paret vertical. Va fer palès el seu tarannà humil, positiu, familiar, culte, tolerant, viatjat, curiós, emprenedor, valent, assenyat i divertit. Se li’n fotia que el presentador se’n rigués de les seves celles o del seu abundant pèl al pit. En l’entrevista de Calleja, de preguntes redundants com és habitual, Simón va fer autocrítica de la gestió de la pandèmia però també va poder explicar-se amb sentit comú. L’epidemiòleg es va arriscar a fer alguns vaticinis: que a finals d’any hi haurà la vacuna, que a l’abril la pandèmia haurà reculat i que l’estiu que ve serà molt millor que aquest.
Planeta Calleja, a part de realitzar un publireportatge meravellós de Mallorca per fomentar el turisme, va fer de Fernando Simón un superheroi capaç de moure’s per terra, mar i aire. Es va saber fer mereixedor d’aquelles vacances hiperactives que li va regalar Telecinco. L’home, entusiasmat, va repetir que “ho necessitava” perquè estava molt saturat. És, potser, el millor servei públic que ha fet mai Telecinco. Potser no tant a la ciutadania en general però sí al funcionari de l’any.
