Fernández Díaz, sota tortura
Han enxampat Jorge Fernández Díaz mentint. Sobre els cinc anys que va ser ministre, va dir al Congrés de Diputats: “Jo mai he despatxat res amb el senyor Villarejo”, i ahir El País va publicar els àudios de dues reunions entre l’aleshores ministre de l’Interior i l’enregistrador major del regne.
L’han enxampant mentint i dient que negaria la conversa “sota tortura”, expressió humanament desagradable; políticament inconvenient en un demòcrata, i més si és el ministre de l’Interior, i personalment reveladora d’en quins termes pensa i, per tant, parla algú.
Si algun tret de la personalitat de Fernández Díaz ha transcendit és que es tracta d’un fervorós creient. I, en canvi, aquesta condició no li va impedir ignorar el vuitè manament de la llei de Déu, “No donaràs fals testimoni ni mentiràs”. Això és perquè l’aleshores ministre forma part de la nodrida confraria d’adoradors de la unitat d’Espanya, per als quals la unitat està per sobre dels manaments, l’abús de poder per sobre de la consciència i la violència per sobre de la democràcia.
El mateix Fernández Díaz va revelar que el papa emèrit Joseph Ratzinger li havia dit que “el dimoni vol destruir Espanya”, quan Catalunya s’encaminava cap al referèndum d’independència. Esclar que també li va dir que per impedir-ho fes servir “la humilitat, l’oració i el patiment”. No li va dir res de fer servir la mentida, la falsificació de proves contra adversaris polítics, l’ús de la policia i la justícia amb finalitats espúries o l’alteració d’una campanya electoral a través de la propagació de fake news.
