7/7: Fer bondat
Hi ha sectors que creuen que en aquesta legislatura el que li toca al govern de la Generalitat és fer bondat. Fer les declaracions que vulgui, però no fer cap acció que faciliti una resposta repressiva per part de l’Estat o que faci pujar la tensió. Ho proclamen sectors no independentistes –sobretot els socialistes– i ho pensen alguns sectors de l’independentisme. L’argument és que en la legislatura anterior es va anar massa vegades al xoc sense que el rèdit obtingut per la confrontació fos proporcional als perjudicis que va causar la repressió. No és un argument absurd. Però entre buscar sempre la confrontació i fer sempre bondat, entre anar sistemàticament al xoc i evitar-lo en tots els casos, hi ha un terme mitjà. Anar al xoc quan es cregui que es pot guanyar o quan seria incomprensible i deslleial deixar-hi d’anar. I, llavors, anar al xoc amb les màximes garanties d’èxit i tan carregats de raons (polítiques i jurídiques) com es pugui. Ara estem en un d’aquests casos. Més enllà de les declaracions, ¿la Generalitat protegirà les persones que estan a punt de ser arruïnades per la feina feta en nom de la Generalitat? Alguns ja diuen que això seria no fer bondat. Però potser és un d’aquests casos que demostren que no sempre se n’ha de fer.
Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor
